“Som en un altre lloc, un altre paradigma, i tot i això no parem de preguntar-nos quan tornarem allà on érem”. Així reflexiona David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, que també recorda que “el model econòmic mundial” està canviant però que, deslocalitzant o relocalitzant, la globalització no farà marxa enrere. Una altra cosa és el ritme a què avançarà i les modalitats que adoptarà. El que està assegurat, per Garrofé, és que “hi haurà més tecnologia i més mobilitat, i que els mercats s'obriran cada vegada més”, però deixa molt clar que el pacte entre grups inversors i països receptors “funcionarà si hi ha benefici recíproc”.
De moment, empreses com ara Tecnitoys (Scalextric) o Comansi, del sector de la joguina, van decidir desmantellar plantes a la Xina per traslladar-les de nou aquí i, de passada, beneficiar-se del prestigi que els aporta el segell made in Europe. La confecció també en té alguns exemples característics, empesos per la velocitat de resposta que cada cop exigeixen més els consumidors. En la indústria manufacturera vinculada als plàstics o les arts gràfiques també hi haurà retorns, afirmen els observadors, per bé que ho decidirà el tipus de producte i el fet de si depèn o no de la mà d'obra intensiva.
El moviment no es dóna tan sols en la indústria. En els serveis “algunes empreses comencen a replantejar-se si la deslocalització dels call centers d'atenció al client i l'efecte negatiu sobre la satisfacció de l'usuari compensen l'estalvi de costos”, afirma José Eugenio Fernández Vidal, director d'estratègia i operacions de management de KPMG, ja que, hi afegeix, “el cost de captació d'un client nou pot arribar a ser fins a vint vegades superior al cost de fidelització”.
Punts forts i punts febles
Altres negocis, en canvi, tenen un dilema. Quedar-se o sortir? Rafael Rodríguez, soci de PriceWaterhouse Coopers, indica, per exemple, que un dels sectors més potents a Catalunya, el de la farmàcia, “està fortament regulat” i en aquest sector la qualitat és un ítem d'alta rellevància, més enllà de l'estalvi que es pugui obtenir deslocalitzant. Tot i aquest argument de pes, l'expert de PwC considera que “els constants canvis de rumb en l'àmbit legislatiu, que afecten els preus, estan convertint Catalunya i l'Estat en un mercat poc atractiu per incrementar-hi les inversions”, tenint en compte, assegura, que, pel fet de ser productes d'alt valor afegit, el transport “no és un diferencial rellevant, perquè en petits volums es pot fer un bon marge”.
Innovar, clau de volta
Des d'ACC1Ó alerten del perill de sobreinterpretar els retorns i creuen que cal obrir el focus abans de fer-ne una anàlisi reduccionista. Jordi Serret, director executiu de l'Agència Catalana per a la Competitivitat, creu que en el context de crisi “s'està donant un ressò especial a la tornada d'alguns centres de producció”, però creu que “falta perspectiva” per fer-hi una anàlisi acurada. Serret recorda que els processos d'arrelament “depenen de tota la suma de costos de la cadena de valor”, i afirma que probablement “coexistiran diverses tendències”. Per ell, l'aposta segura perquè el teixit econòmic guanyi solidesa és la innovació. “Ens cal una empresa forta, arrelada a Catalunya, molt innovadora i internacionalitzada”, conclou.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.