Una presència escènica sempre fascinant

Ara fa nou anys, al Municipal de Girona, Ute Lemper va fer un concert certament memorable. Tant és així que molts dels que hi van ser aleshores van tornar al mateix teatre compartint el record d'aquell concert que va convertir-se en poema. El temps ha passat, però, només d'aparèixer a l'escenari tota vestida de negre, Ute Lemper va deixar clar que no hi havia motiu per a la nostàlgia. Era allà, vivíssima i bellíssima, amb la seva veu prodigiosa hàbilment treballada en una diversitat de registres, amb la seva fascinant presència escènica, amb la seva capacitat de vampiritzar diferents tradicions musicals per fer-ne una personalíssima transfiguració. Grandiosa Ute Lemper que fa sentir l'alegria de viure en el pur present, tot i que a la vegada podia semblar que retornava l'esperit d'aquell antic concert amb un repertori semblant i també amb la fatalitat d'un problema amb el so que va impedir sentir plenament la veu de la cantant durant uns minuts. A diferència de l'ocasió anterior, en què va esperar que el problema s'arreglés estirada damunt del piano, Lemper no se'n va adonar i va continuar cantant. Això, però, va passar a la segona part, quan Lemper va abordar la poesia de Bukowski en companyia de Mario Gas. Abans, va tornar a vivificar el llegat de Weill/Brecht (amb les seves variacions dels cèlebres Surabaya Johnny, Alabama song i Bilbao song) i va recrear-se en l'univers sentimental de Brel amb una versió vibrant de Sur le pont d'Amsterdam i una de distanciada del Ne me quitte pas.

Hi va haver un crescendo que, com és habitual en els concerts d'Ute Lemper, va culminar amb la cançó del Macky Navaja, però creant la sensació que s'interrompia una experiència per deixar pas a una altra cosa, que, de fet, constituïa l'aposta del nou espectacle de la cantant: The Bukowski project, que neix de l'interès de la sofisticada Lemper per aquest escriptor que va parlar «brutament» de la pròpia vida. Tenint la segona part una durada de cap a una hora i mitja, no n'està segura Lemper que tingui prou atractiu aquest projecte Bukowski? D'aquí, la primera part, que permet retrobar-se amb la Lemper de sempre? Sigui com sigui, per damunt de les limitacions de la poesia de Bukowski i a banda de la presència de Mario Gas, la gran Lemper va continuar mostrant-se esplèndida, exhibint talent i saviesa escènica.