Lluís Soler contarà demà «L'Odissea», d'Homer, traduïda per Riba, a Salt

Un home i un músic es troben. Un recita un text i l'altre interpreta la música, que és el contrapunt. Tots dos emprenen un viatge i conviden el públic a fer amb ells el camí, el mateix que va fer Ulisses fins a Ítaca, on es retroba amb Penèlope i el seu fill Telèmac després d'un grapat d'anys. Enrere quedava Polifem, la ira de Posidó, Circe i els feacis, a més de l'acarnissada lluita amb els pretendents de la seva dona.

Antonio Calvo és el director d'aquest viatge, i el primer que va fer quan La Perla 29, a través de Soler, li va fer l'encàrrec, va ser recórrer a Marc Rosich per elaborar la versió i una dramatúrgia «realitzable» d'una obra que Rosich anomena «immensa», però que no el va espantar, perquè va afirmar que ja estava «acostumat», després de fer també la dramatúrgia del Tirant lo Blanc, dirigit per Calixte Bieito i que es va estrenar a la Fira del Llibre de Frankfurt. Rosich explica que la seva guia va ser el text introductori de la segona traducció que va fer Carles Riba del poema èpic. El dramaturg explica que ha intentat conservar l'essència de la peça, fer sortir el més significatiu i, al mateix temps, respectar la integritat del text traduït magistralment per Riba. Rosich afirma que havien de trobar una dramatúrgia que reflectís «el propi moviment del text, que caminés», i en aquest sentit lloa la feina de Lluís Soler. Per a l'actor, la força del text prové de «la seva oralitat», ja que és un poema pensat per dir en veu alta, per transmetre mitjançant la tradició oral i que, un bon dia, va ser escrit, però la seva forma primigènia és l'oral. Soler explica que s'han adaptat a l'oïda de l'espectador actual, «acostumada a la naturalitat», més que a la declamació, tot i conservar les paraules de Carles Riba, una figura que va rebre elogis unànimes, per part del director del festival, Salvador Sunyer, i dels membres de la companyia. La situació inicial, que ni el director, ni l'actor ni el dramaturg van voler revelar, és realista, i passa en un espai simple i recognoscible.