Què és una casa de la música? «Un nou model de gestió cultural dedicat a la formació, la creació, l'exhibició i la difusió de la música popular...» Així comença el decàleg reduït –en realitat, només sis punts– de les Cases de la Música, una xarxa que actualment dirigeix Xavi Fortuny, de La Mirona.
–Un aclariment: què és la Casa de la Música i què és La Mirona?
–«Sí, perquè no són el mateix. La Mirona és una sala de concerts que es troba a Salt, a tocar de Bescanó. La Casa de la Música és un concepte més ampli. Podria dir-se la Casa de la Música de Salt / Girona o, per exemple, del Gironès si parlem d'àrea d'influència. No sempre una casa de la música es relaciona tan directament amb una sala concreta, com en el nostre cas. De fet, les cases de la música de Terrassa i Manresa no tenen una sala pròpia, sinó que fan les seves activitats en diferents espais, com també fem sovint nosaltres per organitzar cursos, tallers, etc.»
–En aquest sentit, el model ha anat canviant?
–«Sí, perquè tot va començar fa cinc anys a la sala Clap de Mataró i després ens hi vam afegir La Mirona i La Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat. En aquell moment, hi havia tres cases físiques. Ara el concepte de casa de la música és més virtual.»
–La idea de xarxa és molt present en l'actual govern català.
–«Sí, però en aquest cas va ser iniciativa nostra i, de fet, la propietat intel·lectual del projecte és de l'associació de les Cases de la Música, que també decideix qui s'hi pot incorporar i qui no, en funció de la seva adequació als principis que ens regeixen. Una casa de la música sempre ha de ser un projecte compartit entre l'administració local, la Generalitat i una empresa privada que tingui una visió d'activisme cultural, i no és fàcil trobar gent que es vulgui dedicar a una tasca que no té beneficis. En el nostre cas, l'edifici és de l'Ajuntament de Salt i rebem aportacions de la Diputació i la Generalitat.»
–Què voleu aconseguir com a associació?
–«Primer de tot, organitzar-nos i fomentar la col·laboració i el debat entre nosaltres. El sector de la música està molt desestructurat en relació, per exemple, amb el teatre. Potser els músics tenim relacions més cordials entre nosaltres, però la gent del teatre sempre ha estat molt més ben organitzada. A més, vivim en una societat que està acostumada a les festes majors amb música gratuïta, però que entén que el teatre no és gratis. Les Cases de la Música volem crear nous públics i formar millor tant els músics com els espectadors.»
–I tot això ho feu fora de Barcelona.
–«Sí, justament perquè volem contribuir a vertebrar el territori. Per això no hi haurà mai una casa de la música a Barcelona.»
–Quantes cases de la música teniu previstes?
–«Ara n'hi ha cinc i la previsió és arribar a vuit. Mantenim converses amb Reus i Tarragona per crear-hi una casa a partir d'una escola de música moderna. A Granollers l'Ajuntament ha proposat com a espai la fàbrica Roca Umbert, però falta l'activista que impulsi el projecte. Després quedaria pendent Lleida o potser les Terres de l'Ebre.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.