Suar la samarreta Concilien feina i salut. Actuen a ‘La marató de Nova York', una peça en què es passen l'hora que dura l'acció corrent per l'escenari. Deuen fer uns 10 quilòmetres per funció. Els docs amics, amb el director Juan Carlos Martel, van decidir l'estiu passat que farien una peça junts. Hi han posat els estalvis i avui comença la seva cursa de productors a la Villarroel.
Fèieu esport, abans d'embrancar-vos en aquesta aventura teatral?
Albert Triola (A.T.): M'agrada córrer a la cinta en un gimnàs. No ho havia fet al carrer.
Joan Negrié (J.N.): Jo no corria perquè no m'agrada i perquè em va fatal per a l'esquena.
El tòpic diu que un actor es cuida molt poc, que fa una vida de molts excessos...
A.T.: Jo no surto gaire. Per pujar a l'escenari s'ha d'estar bé físicament. Has de dormir. No m'identifico amb aquest tòpic. Si portés una mala vida, no podria actuar.
J.N.: És cert que hi ha èpoques de tot, però cal cuidar-se.
L'autor Edoardo Elba és corredor? En què es va inspirar per escriure l'obra?
A.T.: No ho sabem, però sí que quadra el temps. Quan un pregunta “Quant temps portem corrent?”, l'altre respon: “Set minuts”, i just ha passat aquest temps.
Quan heu dit als amics que feu una obra de teatre corrent, no us han fet un recital de les seves marques esportives?
J.N.: No, el que els té més captivats és com podrem parlar i fer-ho amb la intensitat que calgui mentre anem corrent.
A.T.: En Flotats és el primer que em va dir: “Sobretot, que s'entengui el text”.
Ara ja deveu tenir-ho prou dominat!
A.T.: Però és que en realitat no correm, anem botant sobre el mateix espai. Abans d'assajar havíem anat a córrer i, algun cop, repassàvem text. Quan va arribar l'hora de provar-ho en escena, vaig descobrir que es fan servir uns altres músculs. Jo no podia aguantar de dolor.
J.N.: Sí, va demanar alguna cosa perquè tenia els bessons malament i el farmacèutic va entendre que eren uns nens petits! Vam decidir canviar de farmàcia!
A.T.: El cos és savi. Es va acostumant a l'esforç; el mal desapareix
Què diria en Tirant lo Blanc [Negrié va interpretar aquest personatge] si veiés un home entrenant per fer una marató; és un desgast ben inútil...
J.N.: No entendria per què no agafa el cavall. Però també podria entendre el fet de no voler-se acomodar i patir.
I el Pascal jove? [Triola feia aquest paper donant rèplica a Flotats en el paper de Descartes]
A.T.:
Són dos amics que volen fer la marató, però ben diferents!
A.T.: El meu personatge es pregunta per què són amics alguns cops. Ell no entén per què t'has d'acabar de menjar un plat que has començat si ja estàs tip.
J.N.: El meu només busca complir l'objectiu, encara que li rebenti la melsa.
Córrer es pot entendre com un vici?
A.T.: Sí, perquè primer et costa, però després et sents molt bé.
J.N.: L'obra diu que primer no vols córrer, és un fet inútil, però després el cos et demana més i més.
No són ridículs aquests models lluents i arrapats per córrer?
J.N.: Hi ha culte a l'esport. Són una enganyifa de les marques per fer-nos creure que amb tal producte es corre millor
Aquesta és una producció vostra sota el paraigua de la Sala Trono. No és un rècord, aquest salt?
J.N.: És un salt, però no mortal. Tot ha anat sense pretendre-ho. Va sorgir la possibilitat i hem dit que sí.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.