Els Catarres, el nou fenomen

Poca broma amb Els Catarres. El grup d'Aiguafreda no es vol ni comparar amb el fenomen d'altres bandes com Manel, Els Amics de les Arts o El Petit de Cal Eril ­–“ja ens agradaria!”, exclama Joan Riera, acordionista del grup–,­ però el cert és que el seu èxit és inqüestionable. Ja han comptabilitzat 70.000 descàrregues del seu primer disc, Cançons del 2011, que qualsevol es pot baixar de franc de la seva web i, malgrat ser gratuït, a iTunes n'han venut “una bogeria”. No és estrany, doncs, que totes les discogràfiques d'Espanya hagin contactat amb ells per publicar-los el disc, que van pagar de les seves butxaques.

De moment, s'hi han resistit –“quedaríem molt malament amb la gent, si ara els falléssim en això”, afegeix Riera–, i asseguren que si acaben firmant amb alguna companyia serà exclusivament per a temes de distribució i amb la condició de poder continuar regalant les seves cançons. I moltes ja els han contestat que hi estarien d'acord. La raó d'aquesta política és que no confien amb “l'actual sistema discogràfic” perquè ja els han “enganyat” massa vegades en altres projectes. A més, són del parer que el públic ha de tenir accés gratuït a la música i afirmen, sense complexos, que els grups s'han de guanyar les garrofes dalt dels escenaris.

Joan Riera (acordió, bombo i guitarra), Èric Vergés (veu i guitarra) i Roser Cruells (contrabaix) són tres músics més o menys autodidactes que no fa ni un any que toquen plegats. S'hi van posar el desembre del 2010 perquè a la Fira d'Artesans d'Aiguafreda els ho van demanar. “I vam decidir donar sortida a temes en català que havíem fet l'Èric i jo, que fem cançons junts des que érem petits”, explica Joan Riera.

Es van preparar un directe que després volien girar per bars sense cap altra pretensió que alguna cervesa a canvi. Però després d'aquella actuació en va venir una altra, i després una altra i una altra. I ja han fet més d'una cinquantena de concerts durant aquest estiu i els en queden 60. Fins i tot ja els estan contractant per a l'estiu que ve.

Amb una combinació de pop, amb aromes de folk, pessics d'ironia i moltes dosis de festa Els Catarres s'han convertit en tot un fenomen a la xarxa. Tenen molt de suport dels fans –ells mateixos contesten tots els missatges que reben–, amb els quals han sabut connectar també des de l'escenari, on mantenen una actitud molt propera i distesa. La cançó que els va popularitzar va ser Jenifer, un tema irònic sobre un noi amb tots els tòpics catalanistes (votar Convergència, ser soci del Barça, escoltar Lluís Llach...) que s'enamora d'una “choni de Castefa”. Malgrat aquest exitàs que no podien ni somiar, Els Catarres són plenament conscients que tot el que puja baixa. “Hem aparcat les nostres feines, però quan s'acabi la història no ens suposarà un gran esforç tornar-hi”, confessa Joan Riera.