A la popular cançó Jenifer d'Els Catarres li han sortit dues parodies el mateix dia, que a més han coincidit a triar com a títol el nom per antonomàsia de la dona catalana, Montserrat.
Casualitat o contraprogramació, aquest dijous dos programes radiofònics despertador, Fricando Matiner de RAC105 i El matí i la mare que el va parir de Ràdio Flaixbac han ofert als seus usuaris les seves particulars paròdies amb el tret en comú de donar la volta al tema original i oferir la versió d'un noi choni que s'enamora de la Montserrat, una “pija catalana”.
Al Fricandó matiner un dels col·laboradors del programa, Peyu, ha donat la volta a la cançó que fa pocs dies va popularitzar Jordi Pujol a Igualada, amb Oh Montserrat! on un quillo s'enamora d'una “pava catalana” a qui li promet aprendre “els pronoms febles per tu”. Per la seva banda, el noi que s'enamora de la Montse a El matí i la mare que el va parir assegura que “me haré enxaneta por ti” per aconseguir l'amor d'una “pija catalana” a Montserrat. Aquest tema el signen els desconeguts Los Chatarras.
Comentaris
Això ès cultura pura! Va homa va, que això fa mal a les orelles i al cor!
És una vergnya que encara es facin diferenciacions entre els catalans "purs" (utilitzo aquest concepte encara que no m'agradi), amb els "charnegos". Avui dia no hi ha cap català pur, és impossible, tenint en compte que al segle XIX la immigració espanyola va superar als habitants autòctons, gairebe tots som "mestissos". El pitjor de tot això és que els que es considerin "purs" creuran que estan per damunt de la resta, quan en realitat hi ha de tot. Lamentable que el Pujol hagués utilitzat aquest exemple, comença a donar signes de senilitat (sempre sense intenció d'ofendre a ningú). M'agradaria saber si el cantant és tant català com per fer una canço tan letja, no només per la lletra sino pels galls del cantant.
efectivament, vaja merdeta de música, de lletra, d'interpretació.... En Pujol hauria d'haver triat uns que en sapiguéssin més ;-) però no et pensis, Sònia, la canalla de 10 a 16 anys és majoritàriament així de xorra! Esperem que les hormones es posin a lloc, a veure què passa.
clotilde parellada rosell (Sentmenat) Doncs esperem això que dius de la homones, què es posin a lloc. Me quedat esgarrifade quan he sentit aquesta "canço".
Clotilde, bona nit!!
Només són cançons entretingudes i ja está!
Penso que la Sra. Gir quan parla de la immigració confon el segle XIX amb el XX, i no es cap cosa nova, al segle XVI i XVII va existir una fortíssima immigració occitana (precisament el terme xarnego significava inicialment. fill de francès i catalana o viceversa.)
D'altra banda, la qüestió nacional molt majoritàriament no es presenta a Catalunya sobre base etnicistes, sinó culturals. Quant a la immigració actual, la història està per fer, ara val la pena esmentar que jo he conegut magrebins sensibles a la qüestió nacional catalana, (especialment entre els amazighs) i també ho he trobat entre els sudamericans, tots els quals, per cert, tenen un alt concepte de Simón Bolívar, no així d'Hernán Cortés o Francisco Pizarro.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.