Màgia musical

Poc menys de 24 hores després de la seva arrencada, el 23è Mercat de Música Viva de Vic aconseguia agafar l'embranzida necessària per mostrar-se a ple rendiment. El reguitzell de propostes repartides a la graella de la segona jornada oferia tanta diversitat com contrast. Pel que fa a estils, el pop, el jazz i la cançó es repartien l'hegemonia, però si es tracta de noms els de Marc Parrot i Pascal Comelade suscitaven una atenció especial entre el sector professional del Mercat, mentre que Els Pets eren els esperats en l'àmbit popular a la plaça Major.

Parrot no va decebre i a l'escenari de l'envelat Atlàntida, on la jornada anterior va regnar l'embruix del tuareg Bombino i el seu blues del desert, va aportar ell la màgia d'una nova producció molt especial i que ha batejat amb el nom d'Ombres de plata. Es tracta d'un espectacle audiovisual amb un nou repertori de cançons fetes a mida d'una sèrie d'històries filmades que es projecten de manera simultània i que tenen l'autoria del cineasta aragonès, contemporani als germans Lumière, Segundo de Chomón. Imatges i històries creades des d'una capacitat d'invenció i innocència que les fa insuperables davant l'artifici i el dispendi milionari dels efectes especials del cine dels nostres dies.Ja havíem tingut notícia de la força inspiradora que susciten les imatges mudes del cel·luloide de Chomón a través de músics com ara el pianista Jordi Sabatés, el Quartet Brossa i l'electrònic Juanjo Javierre; ara bé, Parrot aporta una nova dimensió carregada d'imaginació i poètica molt associada amb l'univers oníric que habita en el seu cançoner. També des del vessant musical ha provocat que Parrot aprofundeixi en un ventall de registres estilístics que li concedeixen una varietat d'aromes i atmosferes. Al final, els 40 minuts escassos que va durar la seva presentació a Vic van deixar els assistents amb ganes de més i aquest no deixa de ser un bon presagi per al futur d'una producció que al novembre té prevista l'estrena a L'Auditori de Barcelona.

Pascal Comelade, un altre músic de singularitat específica i univers propi, va captar també de manera àmplia i rotunda l'atenció de bona part dels professionals i del públic que segueix el Mercat, que van omplir la sala gran de l'Atlàntida encuriosits per veure el resultat de la seva metamorfosi dins la Cobla Sant Jordi. Una proposta que ja té disc al carrer i que va demostrar ser un dels encerts més reeixits per a projectar l'essència de la seva obra. No tant per la incrustació del seu grup base –Ivan Martínez (guitarra), Oriol Luna (bateria) i Pep Pascual (estris sonors)– al format tradicional de la cobla, amb un encaix fet amb una cura extrema i fins i tot una precaució excessiva, com per l'apropiació que la Cobla Sant Jordi ha sabut fer del repertori comeladià, concedint-li una dimensió de mediterraneïtat i evocació que tan aviat l'apropa a l'Amarcord de Nino Rota com enriqueix la perspectiva del primitivisme i l'obsessió miniaturista del músic nord-català.

L'itinerari musical de la jornada es va completar amb dues propostes jazzístiques de notable interès aportades pel trio alemany EM i per la formació liderada pel saxofonista holandès Benjamin Herman. També va causar bones sensacions el cantautor portuguès António Zambujo i, mentre el pop endolcit d'Èlena es posava al descobert en la intimitat de l'Atlàntida a la
plaça Major, Els Pets ja estaven preparats per sortir a escena per satisfer una nit més els ànims de la multitud.