D'un Reus amb quatre diaris

Alguns reusencs recalcitrants hem anat resistint-nos a oblidar que durant els anys de la Segona República Espanyola Reus tenia quatre diaris que sortien cada dia del món. Aquest balanç l'evocàvem especialment perquè cap als finals de la Guerra Civil (1936-1939), en ocupar Reus les tropes autodenominades nacionals, aquests quatre diaris, amb tota la seva història i el seu significat, van desaparèixer decapitats i, en veu oficialment audible, no se n'ha parlat mai més. Eren de presència humil, però a través d'ells s'expressava la ciutadania reusenca i, a la vegada, reflectien la vida de la ciutat i una bona part del pensament dels que la formaven. Reus, doncs, es va quedar des del 15 de gener del 1939 sense cap diari, orfenesa de la qual mai ens hem pogut ni hem sabut recuperar.

Sóc dels que estan convençuts que la falta de diaris, d'algun mitjà de comunicació complet i periòdic, ha perjudicat durament la comunitat reusenca. Han passat molts anys des d'aquell 1939 i les coses han canviat molt, en especial pel que fa a la tècnica i a la ciència. Es va afermar la ràdio i Reus ha tingut emissores locals que han fet bona feina informativa i va aparèixer la televisió aquí amb un canal que té un rol eficaç, però, segons em sembla, d'aquell caliu compartible per tants, com una fornada ben pastada, que ens duia el quartet de diaris mentre van actuar plegats, no n'apareixien mostres enlloc.

Però avui –un avui que ja fa alguns dies que dura– potser podem parlar d'una altra manera. A través de l'internet tan galàctic, potser podrem recuperar el foc sagrat de la comunicació més íntima i per tant més essencial en el seu paper de primer pas imprescindible. Ha aparegut amb fortuna el Reus Digital i van apareixent els blocs –la meva ignorància i la meva absència del terriblement admirable nou mitjà és extrema–. Entre els blocs de Reus hi respira una expressió amb una singular agudesa periodística. És la que pertany a Josep Baiges Gispert, a qui jo veig joveníssim però que, tot i la seva joventut –pare de família quasi nombrosa–, ha tingut temps de treballar molt i bé i de demostrar el seu interès, generós i intel·ligentment crític, pel comú. Ho demostra amb el seu llibre acabat de sortir, Els 100 dies que van canviar el Món de Reus.