L'art matemàtic

Les matemàtiques també poden ser art. Com a professional del món del disseny, Joan Antoni Blanc (Tortosa, 1940) domina el llenguatge matemàtic i ara l'ha fet servir per crear peces d'art inspirades en la mística del laberint. D'aquí ha nascut Laberints, una exposició al Taller d'art Cinta Dalmau, al cor del nucli antic de Tortosa, que inclou una vintena de quadres i altres peces on el visitant pot anar més enllà de la simple l'observació i jugar amb els dits a recórrer els passadissos d'aquests laberints nascuts a partir d'estructures geomètriques pures, com la corba de Peano o la de Hilbert. Blanc explora aquestes corbes les gira, les enganxa i el resultat final són una pila de propostes laberíntiques unicursals (d'un sol camí) o multicursals (més d'un camí) i elaborades amb materials impossibles com cintes de neoprè adhesives.

Primer de tot entra amb una introducció on explica l'evolució històrica dels laberints. Fa 3.000 anys es construïen a l'entrada de les coves o els refugis per despistar els mals esperits, durant el cristianisme es posaven al terra de les catedrals perquè els fidels fessen penitència i a partir del segle XIV naix el laberint lúdic vegetal. “Els d'abans eren per purgar els pecats i aquests per fer-los”, ironitza l'autor que en la seua exposició també reflexiona sobre l'objectivitat i subjectivitat de l'art. Ell es decanta per l'objectivitat i cada peça l'acompanya amb la fórmula de creació. “Vull que la gent comprenga el que veu”, afirma i aprofundeix en el nou concepte de matemàtic-art. La seua exposició pot ser una bona eina per fer més digeribles les matemàtiques i ja l'ha oferit a la facultat de matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB).