Un Sant Jordi gòtic

Es pot dir que l'epítet d'imparable –nom del grup poètic al qual pertany– li escau més que mai: l'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) s'ha endut el Premi Sant Jordi de novel·la que convoca Òmnium Cultural i Fundació Enciclopèdia Catalana, un guardó que s'afegeix a un reguitzell de premis literaris que acumula al prestatge, com ara el Ciutat de Palma Llorenç de Villalonga de novel·la, el Josep Pla de narrativa, el Carles Riba de poesia o el Bartomeu Rosselló-Pòrcel de poesia, per citar-ne alguns. La temàtica de la Guerra Civil torna per Santa Llúcia des d'un angle, però totalment inusitat: es tracta d'un poti-poti de gèneres que inclou la novel·la històrica, la negra i policíaca, el thriller... Tot plegat amb tocs gòtics i fantàstics, com ho testimonia la presència d'un vampir, o si més no d'un suposat vampir. Ras i curt: és una novel·la “impactant”, una “gran orgia de sang i de mort”, en paraules de Laura Borràs, portaveu del jurat. De fet, el títol ja és indicatiu: Crim de sang. Reconeixent el mestratge d'autors com ara Perucho, però també E.A. Poe, E.T.A. Hoffman o el mateix Henry James, Alzamora assumeix que ha volgut recrear l'atmosfera pròpia del segle XIX i principis del XX, una “imatgeria expressionista” pertinent per tractar un tema gruixut com és el del mal. “La novel·la tracta del mal i de com la vida s'imposa a la força del mal, de manera que acaba vencent, per molt punyent que sigui.”

Corprès per uns assajos sobre un episodi fosc de la Guerra Civil (de Miquel Mir i Mariano Santamaría), Alzamora es va inspirar en un fet real: l'assassinat de 172 maristes en mans d'anarquistes de la CNT-FAI després d'un intent fallit de negociar amb ells un peatge per poder marxar a França i salvar la vida l'any 1936. “No he entrat en el tema del destí dels diners que van pagar els maristes, ni tampoc parlo de Tarradellas, que hi apareix només citat. És cert que he agafat personatges reals com són Aurelio Fernández o Manuel Escorza, però estan ficcionats.” En tot cas, Alzamora considera que aquest és un episodi “poc conegut” de la memòria històrica i que ara és un “bon moment” per parlar-ne. Aquest és el rerefons d'una intriga que engega amb la mort d'un nen
en circumstàncies estranyes i que investigarà un comissari, el protagonista de l'obra. Una de les veus narratives que va desvetllant el fil de la intriga i de la qual es desconeix la identitat “sosté que és
un vampir”. Fins aquí pot llegir Alzamora...

També de Mallorca és el finalista del Sant Jordi, Joan Mas i Vives (Maria de la Salut, 1951) amb Kabul i Berlín a l'últim segon. Definida per l'escriptor de “novel·la d'acció amb trets de gènere”, la narració segueix la xarxa que entrelliga tres amics que es retroben ja de grans. Un d'ells, un jugador de bàsquet, “viu un trauma familiar que l'afecta molt”; situació a partir de la qual Mas i Vives reflexiona sobre la relació entre allò privat i allò públic, l'íntim i el social. La novel·la traça una radiografia del canvi de segle: el final del XX, situat pels historiadors en la caiguda del mur de Berlín, i l'inici del XXI, que neix amb la guerra d'Afganistan.

Ahir també es va donar a conèixer el 49è Premi Folch i Torres de Literatura Juvenil, que va guanyar Jordi Folck (Reus, 1961) amb Llibre d'encanteris de la vella taràndula, un llibre de bruixeria titllat pel portaveu del jurat, Xavier Carrasco, “d'anada d'olla”, que destaca per “la gran quantitat d'encanteris i conjurs en forma de versos”; i el 38è Premi Joaquim Ruyra de Literatura Infantil, que va rebre Mercè Anguera (Barcelona, 1961) per La Princesa invisible, “una metàfora de les dones intrèpides que des de fora no ho semblen”, argumenta l'autora.

Les obres guanyadores veuran la llum pública en el curs de la primavera de l'any que ve de mans de l'editorial Proa.