El viatge que proposa Le Cirque du Soleil aquest cop a Corteo no és una excursió a un món de fantasia ni exotisme. El viatge travessa la frontera de la mort. O s'ho imagina. El risc i l'acrobàcia són d'upa, però bona part de l'univers oníric és aparcada. Remet a un temps passat, en el qual els circs mostraven el “més difícil encara” al costat del “més rar encara”. En aquest espectacle hi ha gegants i també nans, però se'ls dóna la dignitat d'artistes i se n'accentua la raresa només en l'equilibri del joc desinhibit, generós, reconfortant.
Le Cirque du Soleil munta grans veles en el si de les quals es nota la diferència entre els seients més propers i els més llunyans. En aquest cas, però, l'escenari és al mig, i això dificulta la interpretació (cal jugar a dues bandes) però democratitza la visió: des del fons es perceben els ulls de concentració d'abans del salt mortal.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.