A finals de la dècada dels setanta, David Cronenberg s'enfrontava a una lluita per la custòdia de la seva filla de cinc anys amb la seva exdona, a la qual acusava de viure en una espècie de secta. El drama familiar que va patir, marcat per un exacerbat temor de perdre la seva filla i tota una sèrie d'obsessions diverses, els va voler abordar, explorar, enfrontar i superar traslladant-ho a una història de ficció, Cromosoma 3 (The brood), un inquietant film que, en el seu traspàs a la pantalla, es convertiria en un dels seus millors treballs fins aleshores. Tant, que més d'un ja va percebre que rere aquells productes de sèrie B d'històries retorçades s'amagava un director amb gran talent.
Trenta anys després, amb una carrera marcada per obres molt personals que solen explorar algunes de les seves confessades obsessions, ja ningú no dubta que David Cronenberg és un cineasta imprescindible, un dels grans.
Coincidint amb la recent estrena del seu últim film, Un método peligroso (A dangerous method), el cinema Truffaut de Girona s'ha bolcat a retre-li homenatge dedicant-li el proper cicle de la Filmoteca, que arrenca demà, dilluns, amb l'esmentada The brood, estrenada a casa nostra sota el títol de Cromosoma 3. El cicle, que està format per vuit pel·lícules característiques de la seva carrera, permet definir la història d'una evolució constant i productiva d'un cineasta únic.
Al cineasta canadenc tot sovint se l'ha classificat i se'l classifica com a cineasta emmarcat en el gènere fantàstic. Malgrat és cert que ha flirtejat amb aquest gènere, la gran personalitat cinematogràfica d'aquest director li ha permès transcendir qualsevol etiqueta per imposar-se com l'autor que és, interessat, a grans trets, a fer una dissecció dels vessants més obscurs de la condició humana. Sexe, violència, plaer, dolor, malaltia són algunes de les obsessions més recurrents que planen en les obres d'aquest autor que, com David Lynch, elabora un cinema més mental que físic.
Cinema pertorbador
Amb aquest nou cicle de la Filmoteca, l'espectador podrà resseguir l'evolució de la seva obra a partir de pel·lícules paradigmàtiques. Per començar, què millor que remuntar-se als inicis, en una època marcada per pel·lícules de guerrilla, en què el baix pressupost se suplia per l'enginy i la radicalitat formal. Aquí per testimoniar-ho Cromosoma 3 i Scanners, pel·lícula de culte que ha marcat a més d'una generació.
Malgrat les notables absències (lògiques en una filmografia tan completa com la seva), Inseperables no hi podia faltar, en ser l'obra que va marcar el punt d'inflexió a la maduresa artística i en el refinament estilístic del seu cinema pertorbador. Nacked Lunch, Existenz i Spider esdevenen, per la seva banda, un clar exemple d'aquesta tendència del director a mostrar allò intangible que s'amaga en els racons més foscos de l'ànima humana. I, finalment, es projectaran dues de les seves pel·lícules més actuals, però no per acadèmiques menys suggeridores, com són Promeses de l'est i Un método peligroso, el seu darrer film estrenat.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.