El Canòdrom protesta

Si no hi ha sorpreses d'última hora, el Canòdrom de la Meridiana deixarà de ser avui mateix la seu del centre d'art contemporani de Barcelona. De fet, només ha arribat a ser la seva seu imaginària, això sí, durant tres anys llargs. Tres anys que s'han fet eterns. I és que ni tan sols s'han acabat les obres de rehabilitació d'aquest edifici racionalista que va ser construït el 1962 pels arquitectes Antoni Bonet i Josep Puig.

L'any 2009, quan el suís Moritz Küng va guanyar el concurs internacional per desplegar un centre d'art sensible amb les especifitats del Canòdrom, ningú no es podia imaginar que avui, 7 de febrer del 2012, el projecte faria un gir de concepte tan i tan radical. El més probable és que el centre s'acabi ubicant a la nau gegantina de la Fabra i Coats, també a Sant Andreu, com una peça més d'aquesta fàbrica de creació interdisciplinària. Això és el que s'ha de decidir avui a la tarda en la reunió de la comissió delegada del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), formada per l'Ajuntament, la Generalitat i la Fundació Macba.

No tot el sector està d'acord amb aquest trasllat. De fet, una part molt important de la comunitat artística hi està totalment en contra perquè creu que es perd una oportunitat d'or de tenir a Barcelona un edifici singular que podria ser molt atractiu a nivell internacional. Ahir ho van voler expressar de manera contundent. Unes 40 persones –amb una escarransida presència d'artistes emergents, un autèntic fracàs en una convocatòria que els apel·lava especialment a ells– van respondre a la crida que va fer fa uns dies l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) i es van congregar als afores del Canòdrom amb rodets de pintor, escombres i brotxes grans. L'acció de protesta, vigilada de molt lluny per quatre guàrdies urbans, va consistir a pintar de blanc els vidres del Canòdrom, tal com es fa amb els aparadors dels establiments en desús i tancats.

Entre els assistents, hi havia els artistes Francesc Ruiz, Daniel G. Andújar, Ignasi Aballí, Francesca Llopis i Sergi Aguilar; el galerista Antoni Estrany, i la directora del centre d'art La Panera de Lleida, Glòria Picazo. Alguns d'ells, integrants de la plataforma Dilluns al Sol, que també està duent a terme mobilitzacions pel cas Canòdrom.

El president de l'AAVC, Joan Fontcuberta, va llegir un manifest en què instava les institucions a “reconsiderar” la decisió que anunciaran avui. “Encara ara no sabem perquè es descarta el Canòdrom. Tot sembla respondre només a una pugna política”, va advertir Fontcuberta, que va avançar que, si finalment es renuncia al Canòdrom, exigiran les dimissions del conseller i del regidor de Cultura, Ferran Mascarell, i Jaume Ciurana. “Un i altre s'han anat passant la pilota sense donar raons convincents.”

Des de l'associació d'artistes, tampoc es veu de bon ull “l'acumulació de poder” al Macba, ja que també avui el seu director, Bartomeu Marí, presentarà un pla de reordenació dels equipaments artístics de la ciutat, que en la majoria dels casos, incloent-hi el centre d'art, dependran totalment del museu de la plaça dels Àngels. “Hi ha el perill que el Macba es converteixi en un forat negre i que, amb tanta concentració de poder, acabi imperant un sistema totalitari en el món de l'art”, considera Fontcuberta.

I el que més preocupa la classe artística és que, al cap i a la fi, el trasllat del centre a la Fabra i Coats no sigui una manera encoberta i sibil·lina de tornar a deixar aparcat el projecte, eterna aspiració del sector des del desmantellament de Santa Mònica. “Nosaltres som un grup de pressió i si ens presenten un nou projecte de centre d'art, sigui a la Fabra i Coats o bé on sigui, farem tot el possible perquè funcioni. Però que funcioni, sisplau, perquè ja estem cansats d'esperar”, sentencia Fontcuberta.