“Era un dels grans noms de la cultura, que sempre hem entès com la dels grans pintors i poetes. Tàpies era peça fonamental del nostre patrimoni”, deia ahir Lluís Homar a la catifa vermella dels premis Gaudí, i apuntava el desig que el cinema “vagi fent camí” per formar part d'aquest patrimoni identitari col·lectiu. També Isona Passola coincidia a destacar la gran força dels pintors que, com Miró o Tàpies, han aconseguit “concernir la gent al seu voltant, abanderar el poble en moments difícils, de resistència”. Ella, en produir el gran èxit que ha estat Pa negre, reconeix que ha sentit d'alguna manera el plaer de veure l'obra embolcallada per la gent.
Ahir una de les seves petites protagonistes, Mariona Comas, explicava l'experiència americana com un somni meravellós, “tot i que no m'esperava res, entre tantes pel·lícules!”. Duia un vestit de festa en gris deixat per una amiga, i patia el fred, com Montse Alcoberro, en un disseny molt treballat amb cristallets de Losson Couture: “Estic feliç d'haver participat a Katmandú”, deia l'actiu, que no es va haver de desplaçar al Nepal, tot i que li agrada molt viatjar. Sí que ho va fer la protagonista, Verónica Echegui, que tot i que el film explica una història d'entrega qualifica el rodatge de “difícil i mancat d'amor”. La situació del país és dolorosa, “les condicions en què viu la població, la guerra viscuda... a més vaig agafar una gastroenteritis”.
Uf!, tal com va la conversa costa preguntar-li pel modelet que porta, però la Juani de Bigas Luna és tan amable com guapa: “Tot ho he comprat de segona mà als EUA!”. Tremola, i de seguida el seu xicot li ofereix l'abric. Santi Millan assegura que porta la samarreta “tèrmica'' sota la camisa negra mentre la seva companya al teatre Marta Torné es fa fotos amb un fan sense treure's l'abric. Com Marta Etura, que també es tapa el seu bonic Chanel color perla.
L'actriu va amb la seva parella, Luis Tosar, amb qui ha treballat a Mientras dormías: “Ho compartim tot, fins i tot el menjar!”, diu ell rient. O així ho vam sentir, perquè es feia difícil xerrar a les portes de l'Arteria Paral·lel amb les agudes botzines d'un grapat de mossos xisclant per les retallades (Artur Mas i Joel Joan no es van aturar al photocall per evitar més enrenou).
La gran Montse Carulla deixava anar un lacònic “anar-hi anant” en assabentar-se de la mort de Tàpies: “Al principi em costava però quan vaig estudiar història de l'art el vaig entendre millor”, deia.
El toc surrealista
Javier Mariscal va improvisar un petit i sentit homenatge al gran mestre pictòric fent la seva creu amb els dits (“t'estimem molt!”). El seu Chico i Rita ha agafat volada fins als Oscar, cosa que li plau molt perquè “ha trencat prejudicis i també reivindica el cinema independent europeu, el que vèiem quan érem petits”.
Els germans Aina i Marc Clotet unien bellesa i glamur chic, Marieta Orozco desfilava amb una faldilla negra convertida en vestit per obra i gràcia d'un cinturó, Mercè Sampietro mostrava jaqueta de seda blau intens... i, de sobte, l'Homo APM feia que ens oblidéssim dels lluentons donant la nota surrealista: feia de sirena al photocall. Això sí, demanant amablement permís als fotògrafs primer.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.