Un llarg compromís amb l'art

Antoni Tàpies i Puig va néixer a Barcelona el 13 de desembre del 1923, en una família acomodada i liberal, amb antecedents polítics catalanistes. Alumne del Col·legi Alemany, el jove Tàpies va descobrir la vocació artística amb un especial de la revista D'Ací i d'Allà del 1934 dedicat al panorama artístic internacional. Als 18 anys, la llarga convalescència d'una tisi, li va servir per dibuixar sense parar i reflexionar sobre el seu futur. Va començar a estudiar dret el 1943, però tres anys després va deixar la carrera per dedicar-se a pintar.

El 1948, Tàpies va ser un dels fundadors del grup Dau al Set, i el mateix any va exposar per primer cop la seva obra, en el I Saló d'Octubre de Barcelona. El 1950 va inaugurar la seva primera exposició individual, a les Galeries Laietanes de Barcelona. El mateix any, becat per l'Institut Francès, va viatjar a París, on va conèixer Picasso, i va ser seleccionat per representar l'Estat espanyol en la Biennal de Venècia.

El 1953, la marxant Martha Jackson li va organitzar una exposició a Nova York, que va ser la seva porta d'entrada als Estats Units. El 1954 es va casar amb Teresa Barba i Fàbregas, amb la qual va tenir tres fills. El 1955 va fundar el grup Taüll. A partir dels anys seixanta la seva projecció internacional va ser imparable, i en els setanta la seva obra va anar adquirint un to cada vegada més polititzat, de reafirmació catalanista i antifranquista. El 1983, va rebre la medalla d'or de la Generalitat, i el 1990 es va inaugurar la seva fundació a Barcelona.