Compromís per la vida

Si fem una repassada ràpida per algunes de les escriptures que Tàpies acostumava a plasmar en les seves pintures, que eren sempre com aparicions damunt la superfície de la tela, podem veure el seu compromís amb el país (el grafisme de les quatre barres de Tàpies és insuperable) i en general amb els éssers humans. El seu compromís anava del més particular al més global. “Ara és demà”, assegurava en un cartell per anunciar una setmana d'homenatge a Miquel Martí i Pol a Osona, organitzada pel PSUC el 1978. Preciós. Un dels lemes més significatius és el que va escriure amb lletres vermelles en un fons groc en el bonic cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona del 2002: “Cantar, conèixer, estimar, servir.” Tot al mateix nivell: no hi ha diferència entre la festa, l'estudi i el treball; tot, en definitiva, és vida.

En certa manera, l'obra de Tàpies és un agut i optimista cant a la vida, fins i tot en les obres que poden semblar més fosques i estripades. El pintor lluita per la vida –dels homes i dones, del planeta i de tots els éssers vius– amb l'arma que li era més adient: l'art. Evidentment, en moments concrets de la seva biografia, quan la llibertat era un valor tan car d'aconseguir i en què tocava donar la cara, Tàpies va participar en alguns moments concrets de la història catalana recent que han marcat la lluita per la democràcia: la Caputxinada, per la qual va estar tancat a la presó durant tres dies, i l'assemblea clandestina al monestir de Montserrat per protestar contra el procés de Burgos. Durant els últims anys del franquisme i durant la Transició, Tàpies va donar suport a nombroses iniciatives cíviques, progressistes i catalanistes. En aquest punt no li va faltar la generositat. Ja en els últims anys, Tàpies es va comprometre en coses, en principi no tan heroiques. Mireu la creueta que acompanya la capçalera de l'Avui en la portada d'aquest diari: sapigueu que la va donar sense demanar res a canvi.

Si és important el compromís polític i cívic de Tàpies, més remarcable és encara el seu compromís global amb l'ànima humana. Només pel fet de voler fer visible el que és invisible, i de lluitar tota la seva vida per fer entendre que el buit ens diu més de nosaltres mateixos que l'acumulació, és suficient per col·locar Tàpies entre els grans artistes de la història universal de la pintura. Sens dubte, l'obra buida de Tàpies serà molt més entesa quan la humanitat entri de ple en el seu pla més espiritual. Que passarà, inevitablement.