L'escriptor Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) s'endinsa en el thriller psicològic amb El quadern dels vines perdudes, una obra en la qual l'autor convida el lector a viure una intriga sobre l'amor a la literatura però, també, sobre “l'angoixa del dubte” provocada per la pèrdua de la memòria.
Així ho ha explicat Vilaplana en la roda de premsa de presentació del llibre, guanyador de l'últim Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa que convoca la Diputació de València. En l'acte també han estat presents el director de la Institució Alfons el Magnànim (IAM), Ricardo Bellveser, i el director de publicacions de Bromera, que ha editat el volum dins la col·lecció L'eclèctica, Joan Carles Girbés.
El relat està protagonitzat per un ancià que, en el límit de la pobresa i a punt de ser desallotjat, es veu obligat a vendre els llibres que ha anat acumulant al llarg de la vida i que intenta no perdre del tot conservant en un quadern alguns dels seus fragments més significatius. Una segona trama descriu un horrible crim, una xiqueta desapareguda, amb la qual l'home no sap fins a quin punt està relacionat perquè pateix inquietants llacunes de memòria.
Vilaplana ha admés que es tracta d'una “història dura i crua”, amb un “fort component psicològic” i que pretén posar en relleu que “la ficció és alguna cosa tan gran que pot ser l'espill de la vida o, fins i tot, la vida mateixa”.
A més del recurs al suspens, l'obra deixa entreveure sobretot la importància que l'autor dóna als llibres i que es resumeix en una de les citacions de l'obra: “La veritable vida, la vida finalment descoberta i dilucidada, l'única vida, per tant, realment viscuda és la literatura”.
Vilaplana ha rememorat també el complex procés de construcció d'aquest llibre –en el qual ha invertit uns dos anys– i que ha qualificat com un “sudoku divertit”, ja que havia de recaptar citacions literàries que foren representatives de les obres a les quals pertanyen però que, al mateix temps, serviren per a l'acció de El quadern de les perdudes.
Club honorable
Per la seua banda, Ricardo Bellveser ha donat la benvinguda a l'escriptor a l'“honorable club” dels guanyadors del Magnànim de narrativa en valencià. Un guardó que, al seu parer, està ajudant a formar “un teixit de narradors valencians”, entre els quals ha citat a Francesc Bodí o Francesc Bayarri, entre d'altres.
El responsable de la IAM ha garantit, en nom de la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt, la voluntat, “no solament de mantindre, sinó de fer créixer” aquesta distinció, una de les millors dotades amb 30.000 euros.
En la mateixa línia, Joan Carles Girbés ha comentat que Bromera ha traduït a l'anglés alguns fragments de l'obra de Vilaplana amb la finalitat que puga tindre vida en aquesta llengua. Girbés ha subratllat que El quadern de les vides perdudes és “la gran aposta de la primavera” de l'editorial valenciana, que ha realitzat un tiratge inicial de 4.000 exemplars.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.