Sembla com si fer oposició fos, només, fer servir el no. Per exemple, si el govern diu que han trobat buides les caixes de la Generalitat, un representant de l'oposició, que abans manava, diu que “no és veritat”, quan el que hauria de fer és concretar quants euros quedaven a la caixa i durant quants dies podrien cobrir les despeses.
Quan el govern suprimeix l'impost de successions diuen que no, que el que intenta el govern és escampar una cortina de fum i distreure el personal dels problemes reals del país.
Si augmenta l'atur, diran que no s'ha fet res per crear llocs de treball... Com si l'atur fos cosa d'aquests últims cent dies. Però no proposen solucions.
Penso que els opositors són membres d'un club virtual, tots amb el mateix guió: “Diguem no i cadascú que s'ho amaneixi al seu aire”, més o menys agressiu en proporció indirecta a les possibilitats de governar o de tornar a governar.
Si existís un màster per a opositors, hauria de ser obligat assistir-hi.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.