El Departament de Justícia dels Estats Units va iniciar dijous una àmplia operació contra l'anomenada pirateria cultural. Una de les actuacions més sonades va ser la clausura del web Megaupload i la detenció de quatre dels seus màxims responsables. El Departament de Justícia els acusa de conspiració criminal per lucrar-se amb la distribució il·legal de continguts culturals protegits per les lleis de la propietat intel·lectual, i també de blanqueig de capitals.
Les autoritats nord-americanes, doncs, han posat fil a l'agulla de combatre el que alguns defineixen com a pirateria i d'altres com a lliure compartiment de materials culturals i d'oci. Ara s'intensificarà un debat difícil. D'una banda, hi ha el dret al lliure accés cultural a preus raonables combinat amb el dret a la privacitat de les comunicacions, que han de ser lliures. De l'altra, hi ha el dret dels autors, ja siguin escriptors, cineastes, actors o músics, a rebre una compensació justa per la seva feina. Molts aficionats a la descàrrega en la xarxa subscriurien aquesta afirmació tot qualificant d'abusius els beneficis que rep la indústria productora i distribuïdora. Però en el món capitalista, ens agradi o no, els industrials arrisquen els seus diners a canvi d'una promesa de beneficis. Si no hi ha beneficis no hi ha indústria ni creació. Així de crua és la realitat.
Aquest és un debat que serà especialment dur a l'Estat espanyol, gran líder de les descàrregues. Però cal fer-lo i arribar a un pacte. Els productes culturals i d'oci no apareixen per generació espontània. Informació, llibres, pel·lícules, cançons i jocs accessibles, sí; però pactant les regles del joc perquè la indústria no desaparegui.

























Comentaris
Un assumpte delicat. Els americans tenen tota la raó, altrament qualsevol creació o nova invenció quedaria sense sentit. Els autors tenen uns drets que cal respectar i pagar. De copiar tots en sabem, ja ho deia el dictador "Que inventen ellos". Si ningú inventa tots i sortirem perdent.
Un dels punts importants a considerar es la llei de la propietat intelectual; no es el mateix inventar un joc, escriure un llibre, inventar un softeare dórdinador o fer una pelicula; d'altre banda, tambe tot depen molt dels preus de venda; un exemple, hi han llibres en format digital que son mes cars que en format paper, Algú ho enten?
Estic d'acord amb en el Miquel Altimires i gens d'acord amb en Joan Villaronga; penso que l'exposició d'en Joan és l'excusa barata dels que volen les baixades d'Internet gratuïtes i no saben com dir-ho. Hi ha productes a Internet, al igual que a la secció de música, llibres, películes etc de qualsevol centre comercial; et poden agradar o no, i les pots comprar o no, inclòs pots discutir o estar en desacord amb el preu. Però si agafes un CD o DVD d'una botiga de música i no el pagues o en vols pagar la meitat què et diran? Entenc que si un músic, un productor de cine o un escriptor fa un producte aquest s'hagi de pagar. Si el trobes massa car tens dues possibilitats: et fots i pagues el que costa o et fots i no el compres; l'altre opció és robar-lo.
QMV, jo o estic d'acord a les baixades gratuites, no se d'on treus que jo pensi així; l'unic que he fer es fer consideracions sobre les condicions i els preus, res mes.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.