Un país encara desprotegit

La degradació del territori és un fracàs col·lectiu que, malgrat tot, encara som a temps d'aturar. Ho han recordat les entitats ecologistes que la setmana passada van plantar cara a la comissió d'Urbanisme, l'organisme encarregat de fiscalitzar els projectes que poden ocasionar un impacte negatiu al paisatge. Unes entitats que durant l'any passat van aconseguir que els tribunals redrecessin el rumb de tres projectes importants, a Palafrugell, Vidreres i Roses, que havien obtingut el vistiplau oficial sense reunir totes les garanties necessàries. El sever correctiu judicial posa efectivament en entredit l'eficàcia de l'administració en matèria urbanística i indica, tal com sostenen els ecologistes, la necessitat de replantejar el funcionament de la comissió. No tant obrint la porta de les entitats perquè puguin tenir-hi veu i vot, perquè els membres de la comissió es designen per decret, sinó aixecant el seu nivell d'autoexigència. En aquest sentit, desgraciadament la reacció de la direcció general a les crítiques ha estat a la defensiva, traient ferro a les resolucions judicials perquè, segons diuen, es referien a aspectes de la tramitació, no pas a l'aprovació dels projectes. La Generalitat té tot el dret a esgotar la via dels recursos en els casos que ha perdut davant la justícia, però no es pot negar que en els exemples anteriors el paper de les entitats ecologistes ha estat determinant per evitar que tres errors es consumessin.

Del que ara es tracta és d'impedir que el relaxament administratiu en pugui provocar de nous, d'errors. Encara hi som a temps, sí, però si mirem enrere la veritat és que no tenim gaires motius per estar satisfets de com deixem el país a les generacions futures.