“Un prefecte me va demanar si era antifrancès”

Sí. Ara cal que duri; que el monument i el que representa tinguin continuïtat. També falta retolació; de moment només n'hi ha a la carretera principal [la RN9], però a l'autopista no n'hi volen posar; i falta il·luminació perquè la Porta es vegi bé, passant en cotxe.

He vist a passar uns quants alcaldes i uns quants prefectes... L'alcalde actual, Joan-Jaume López ha fet bastant a favor del monument, sobretot la neteja.

L'administració francesa ens posava tots els entrebancs possibles... Excuses com massa a prop de l'autopista, massa alt... Però cal recordar que, en realitat, no ens van autoritzar mai oficialment la construcció de la Porta dels Països Catalans. El que va passar és que finalment, entre tota la gent que ens donava suport, un grup de catedràtics de la universitat va descobrir que, segons la reglamentació vigent, si el monument no superava 20 metres d'alçada i 20 m³ de volum, no calia demanar cap permís ni autorització. Amb això ja vam haver guanyat. Va caldre modificar el projecte inicial, que havia de fer 21 metres d'alçada, pel que tenim ara, que en fa 11.

Suposi que sí. Una vegada un prefecte me va preguntar si el que pretenia jo era un acte antifrancès. Li vaig contestar: “El meu pare era soldat a la batalla de Verdun a la guerra de 14-18, i jo he passat pel camp de Dachau durant la Segona Guerra Mundial, si voleu donar-me lliçons de francès, us escolti”. No va insistir més sobre aquest tema.

Durant l'ocupació alemanya vaig ser requisat pel treball obligatori, i me van enviar en una fàbrica de Messerchmidt, a Alemanya. Me van detenir i condemnar per activitats de sabotatge. Matrícula 146390. Vaig ser alliberat el 29 d'abril del 1945 pels americans.

Era l'època en què a la Jonquera, a l'autopista, volien batejar una àrea de servei “Porta de Catalunya”. No podíem acceptar la idea que fessin començar el territori català a la Jonquera. Finalment es va aconseguir que l'àrea de servei es digui “Porta Catalana”, però en teníem pas prou. Entre els que érem a al moviment nord-català Unió per la Regió Catalana, i sobretot entre gent com el Josep Deloncle i el Pere Comelada, va néixer la idea d'un monument que seria la Porta dels Països Catalans a Salses. El Deloncle va dir “Hem de fer la Porta”. Ells no van poder veure la Porta feta. Vaig pensar molt en ells el dia de la inauguració.

Les amistats que he fet de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó... Amb la Janina –la meva dona, que m'ha acompanyat en tots aquests viatges–, hem recorregut tot el territori per crear comitès de suport i per vendre pedres simbòliques per poder construir la Porta. Fèiem aquests viatges pagant de la nostra butxaca, però he fet moltes amistats i conec molta gent arreu amb qui he guardat bona relació. Recordi, per exemple, que una vegada, a les Illes, vam arribar en un poble, i com sempre vaig anar a presentar-me a l'ajuntament: “Armand Samsó, de Salses”. Va sortir un senyor que me va contestar: “Jaume Samsó, alcalde de Vilafranca de Bonany”. El món és petit.