La pau i la guerra

Fa uns dies, en aquelles converses que l'estiu permet, la meva filla de set anys em va manifestar indignada que no entenia per què els humans no aturàvem totes les guerres. Em va donar tres arguments enumerats: primer, “amb tantes guerres potser tots els éssers humans morirem”; segon, “quan moren els soldats i les persones, les famílies queden destrossades i els fills, orfes”; tercer, “el més important: si hi ha guerres, no hi ha pau. Perquè la pau i la guerra són contràries”. Quan li vaig demanar com ho solucionaria, em va respondre: “S'han de comprar moltes taules i cadires perquè els polítics puguin parlar llarg, i posar les taules enmig de les fronteres, meitat i meitat”. La imatge d'una gran taula buida exposada a una frontera és certament colpidora i enllaça amb el nou intent de converses entre els governs d'Israel i Palestina.

Les crítiques a Obama per part de l'expresident espanyol José María Aznar al Congrés Mundial Jueu que es celebra a Jerusalem han posat en evidència que potser l'enfocament que intenta impulsar el president nord-americà compta amb una determinació política nova. Aznar diu que Obama abraça els enemics i que està incapacitat per defensar Occident. Les greus afirmacions van contra el centre neuràlgic dels nous intents de diàleg, però també desemmascaren una realpolitik dels interessos de determinats sectors jueus i neocon que van estar al darrere de la guerra d'Iraq i que volen eternitzar el conflicte palestí.

Aquests dies s'han publicat les memòries de Blair, on, lamentablement, no expressa cap autocrítica ni assumeix errors per la guerra. La frivolitat amb què s'expressa, tot i ser un socialdemòcrata, posa totes les cartes sobre la taula. Ara bé, l'atac d'Aznar expressa el sentit més profund d'aquells que creuen en la guerra de civilitzacions de Huntington, i constitueix per si sola una autèntica declaració de guerra als intents de pau. En aquest nou marc de diàleg, Obama, part de la classe política europea i, encara més important, molts sectors jueus d'Israel i del món estan apostant fort. Des de lluny hem de creure en la política de valors i amb valor. La pau és el màxim valor col·lectiu.