Centralisme

De gairebé totes les compareixences dels ministres del nou govern espanyol es treu una impressió: que en els pròxims mesos i anys, l'Estat intentarà prendre'ns la cartera. Ja fa temps que els creadors d'opinió –que no s'han de confondre amb els opinaires; què mes voldrien ells– bombardejaven el Partit Popular amb una idea: durant la Transició, els governs espanyols havien estat massa generosos i dèbils. Havien cedit massa davant la voracitat nacionalista catalana. I, és clar, dins de l'esquema del cafè per a tothom, el que es donava a Catalunya s'havia de donar als altres. Fins i tot se'ls havia de donar més, per satisfer uns greuges territorials inexistents, que d'aquí vénen les línies d'alta velocitat que només transporten 9 viatgers.

Els creadors d'opinió afirmen que per culpa de les autonomies estem malament, i no perquè durant uns anys preferíssim invertir els diners en els maons, en comptes de buscar sistemes més eficients per millorar la productivitat, la indústria i les exportacions. No, la culpa és de les autonomies, que s'endeuten. S'endeuten per pagar uns serveis que el govern espanyol transfereix, però que finança insuficientment.

Una altra cantarella és que l'Estat ha de recuperar competències per allò de garantir que “tots els espanyols” tinguin “els mateixos serveis”. La penúltima és que Madrid vol recuperar la competència d'emetre les targetes sanitàries. Una acció que, si es porta a terme, no servirà per a res més enllà de l'efecte propagandístic. Però d'això es tracta, oi?