Sembla com si m'hagués empaitat tota la vida o quasi: al seminari (pre)conciliar de Girona el vaig tenir de prefecte que em/ens vigilava i després va ser un dels superiors de la casa. Va estar uns anys de rector a Calella de la Costa, on tinc tota la família. Després fou el titular de la meva parròquia a Figueres, finalment des de Castelló d'Empúries em demanà algunes col·laboracions i, instal·lat un servidor a la Garrotxa, teníem contacte a través d'amics comuns. Va ser un d'aquests amics que dilluns al matí m'assabentava de la seva mort. Mossèn Narcís Costabella ha mort en plena feina i amb el cap ple de projectes per als seus feligresos i per a la seva catedral-basílica de l'Empordà, temple que obrí del tot als castellonins que ara el tenen com a seu, més que mai.
Quan morí Salvador Dalí (gener del 1989), ell era rector de la parròquia de Sant Pere de Figueres, on se celebrà el funeral del pintor, i mossèn Narcís va fer un sermó plurilingüe, perquè era un gran aplicat i entusiasta poliglot; ja al seminari li dèiem mossèn Pentecosta. Recordo que en aquell temps (els anys cinquanta del segle passat) parlava anglès, francès, alemany, italià, rus i neerlandès, a més dels obligatoris castellà, llatí i grec del pla d'estudis de la santa casa gironina. El dia de l'enterrament de Dalí, a l'hotel de Figueres on jo treballava hi havia hostatjats dos membres de l'Académie Française: Jean d'Ormesson i Louis Pauwels, a qui vaig sentir parlar del sermó que mossèn Narcís havia fet a la missa d'enterrament. Hi havia també Jorge Semprún, aleshores ministre de Cultura a Madrid, i tots s'admiraven de la correcció, perfecta dicció i coneixements lingüístics del predicador; jo els escoltava des de l'altra banda del taulell del bar, on simulava comprovar tiquets de caixa. Anys després, rector de Castelló d'Empúries, a l'estiu celebrava unes misses molt concorregudes per turistes, alemanys i francesos sobretot. Trobar-se a la basílica de Santa Maria de Castelló, al cor de l'Empordà, i sentir cantar d'una manera exquisida Danket dem Herrn, denn er ist gütig feia una certa impressió, no sabria què dir-hi. Ben diferent d'aquell dia, fa anys, que vaig anar a missa a la Immaculada de Figueres, també al cor de l'Empordà, un diumenge al migdia i vaig sentir que el celebrant la començava així: “En el nombre del Padre, y del Hijo...”. Gràcies per tot, mossèn Narcís. Adéu. Ja t'enyorem.

























Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.