L'endemà de l'11 de setembre, la derrota del país semblava irreversible, però el poble català va superar la desfeta i, amb tenacitat, treball i patriotisme, va prevaler la voluntat de ser. Sense aigua, ni cotó, ni acer, ni estat, però amb neguit emprenedor, esforç i sacrifici, vam fer la revolució industrial. Vam patir el dessagnament de les guerres colonials espanyoles, a les Filipines, Cuba i el Rif. I amb el titubeig inicial de certs sectors dirigents catalans, va arribar la dictadura de Primo de Rivera, on la persecució nacional ja delatava el substrat ideològic sobre el qual, més endavant, una altra dictadura havia d'aixecar la seva maquinària anorreadora. I la guerra del 36, que era només el preàmbul tràgic de la devastació posterior: el franquisme, una de les etapes més dures de la nostra història i llavors sí que tot, tot, semblava ja perdut per sempre. L'ocupació militar, el desmantellament de l'estructura institucional, l'intent de genocidi cultural, els afusellaments, la presó, la repressió, l'exili, van significar un tall sagnant. Abandonats a la nostra sort, sense complicitats internacionals reals, no es veia ni un bri de llum enlloc. Molta de la nostra millor gent ja no va poder tornar mai més i la diàspora massiva superà de lluny exilis anteriors. Però vam sobreposar-nos a la catàstrofe i va tornar la democràcia, la Generalitat, l'oficialitat de la llengua...
Ara vivim una situació de gran adversitat col·lectiva, perquè afecta l'estat d'ànim de la nació. La duresa extrema de la crisi econòmica és devastadora i el batec del país és més feble que mai. No s'hi veu sortida i els missatges són pessimistes, negatius, desesperançats. Sembla que naveguem sense rumb, ni carta de navegació, ni timoner. Les darreres decisions sobre l'aeroport o Spanair demostren, novament, que no ens en sortirem mai si no ens decidim a prendre el nostre futur a les nostres mans i deixem que altres, l'Espanya de sempre, decideixin per nosaltres. No ens tenen per res i, a més, ens han pres la mida. La catalanofòbia, fins ara, era cosa de fora i molt estesa arreu de la península. Ara, a qualsevol punt del territori lingüístic, els atacs són constants, protagonitzats per autoritats regionals, guàrdies civils, conductors d'autobusos, que actuen amb tota impunitat, perquè, de fet, no hi ha una reacció clara, contundent i pacífica.
Ens en sortirem fent el que sabem fer: treballar, arriscar, estalviar, innovar, crear, inventar, internacionalitzar... Aprofitant els nostres dos millors factors de marca arreu del món (Barcelona i el Barça), vinculant d'una vegada la universitat amb les propostes empresarials d'interès, suprimint l'entramat burocràtic que neutralitza les noves iniciatives, prioritzant des del govern els projectes realment necessaris, utilitzant l'experiència i la posició dels catalans de l'exterior, elevant els índexs de lectura, estenent un bon coneixement de l'anglès, potenciant els sectors que requereixen un finançament al nostre abast, promovent l'àmbit bio, estimulant un turisme de qualitat...
Però el nostre mal és, sobretot, de confiança en nosaltres mateixos, de creure'ns el país. Enfront dels discursos destructius i derrotistes, sense horitzó, desmobilitzadors i frustrants, davant la covardia i la impunitat, contra la desunió nacional que ens fa vulnerables, hem d'aprofitar totes les nostres potencialitats, sumar el millor de nosaltres mateixos, fer un discurs d'autoestima i d'orgull de país, un discurs nacional integrador i en positiu, que ens retorni la dignitat, amb lideratges valents i idees clares. Un discurs d'un patriotisme de victòria, que no es desencoratja, ni renuncia, ni deserta, sinó que construeix, serenament, el futur que ens mereixem: una Catalunya de llibertat, cultura i qualitat de vida material i democràtica. Ens hi va la vida com a poble.
Comentaris
EL poble català va superar la situació perquè no hi havien CARALLOTS-ROVIR ES.
Sobretot si aneu dividint encara més el vot amb el vostre nou partit que dieu que voleu fundar. No en vau tenir prou amb el ridícul del tripartit? O és que, com que ja no sou diputat, voleu continuar visquent de la mamella?
Ja n'hi ha prou ! Volem polítics que aglutinin, treballin i vagin tots en la mateixa direcció i no polítics que només volen viure de la política.
No és res personal contra vos, eh! És que els catalans ja n'estem fins els collons de començar camins i no continuar-los mai. Catalunya està més que preparada per ser independent. Només cal que els seus polítics es deixin de tantes mariconades de platja i la declarin d'una p.... vegada !
Que Espanya ens està robant cada dia que passa 60.000.000 d'euros i la gent s'està morint als ambulatoris i l'índex de pobresa ja és del 20% de la població.
Ens en sortirem. Però treballar, arriscar, estalviar, innovar, crear, inventar, internacionalit zar no serveix ABSOLUTAMENT de res si ho fem per Espanya. De què serveix treballar per generar ingressos que van a la hisenda espanyola, estalviar en caixes que acaben al FROB i d'allí venudes als bancs espanyols? Ens en sortirem? no ho sé, ho veurem si ens independitzem. Mentrestant, no hi ha sortida. De pur sentit comú. I el que cal és líders que encomanin moral de victòria per emprendre aquest camí de sortida. En Carod parla de moral, autoestima...tot molt encomiable, però apuntant a on? perquè això ":)" també era a la campanya electoral de CiU i mireu en quina situació de col·lapse estem gràcies a tots els politiquets que aguantem.
Per la esquerra republicana han pasat els millors chorizos.Ara pasa en tost els partint.Això es va convertir en la família de lladras i mal parits,la seva iaia i iaio hi ha rovaban tot el pudian.les importa un cogombre que les bans ,les empresas si vayan a la merda.Se apalaquen be sus amiguete i los demés que los fotin .
Que Espanya ens està robant cada dia que passa 60.000.000 d'euros i la gent s'està morint als ambulatoris i l'índex de pobresa ja és del 20% de la població
Ni tots els polítics que en una o altra ocassió ens han decebut es diuen Carod-Rovira, ni tots ells pertanyen a ERC. Blasmar-los contínuament no ressoldrà els nostres problemes. Identificar el qui es mostren dispossats a escoltar els nostres clams i treure'ls de la marginalitat amb el nostre vot, sí. La pilota és a la nostra teulada.
el sentimiento independentista es un sentimiento que representa el hegoismo de esto es mio y de nadie mas, por eso no termina de despegar, porque tiene muchos inconvenientes, crea rechazo, aun recuerdo el cabreo de los productores de cava de toda cataluña, cuando el señor carot rovira tuvo la genial idea de pedir el voicot a los productos que se producian fuera de cataluña, y lo unico que consiguio fue que las ventas de cava bajaran en toda españa incluido en cataluña, y los empresarios del cava invitaron al señor carot a que se fuera a tomar pol......... los intereses economicos nos unen a todos, y en el fondo los politicos catalanes saben que pertenecer a españa es mas rentable que estar fuera, y la pela es la pela.
Des d'el País Valencià, Carod estic amb tú. Amb tot el meu repecte per tots els comentaris anteriors, hi ha gent que tenen molta mala baba.Qui siga, ja s'entendrà.
Senyor Carod Rovira, teniu raó. Sotscric completament la vostra anàlisi. Ja n'hi ha prou de juguesques. I també de "defaitismes" estúpids i de calumnies inmerescudes. És l'hora d'aplegar aplegar tothom que, de debò, s'estimi Catalunya. Ens hi ho juguem tot. Gràcies pel vostre article.
Salutacions,
Molt bon article. En poques paraules explica la clau per aconseguir el nostre futur. Aprofito per enviar l'article pel Facebook i el Twiter, ja que convé que TOTS tinguem clar una frase que diu: Però el nostre mal és, sobretot, de confiança en nosaltres mateixos, de creure'ns el país. Per desgràcia nostra, hi ha molts catalans que no es creuen el pais. Que entenen que amb Espanya no ens en sortirem, però no es creuen que poguem tenir Estat Pròpi. A tota aquesta bona gent els hi vull dir: Voler és poguer.
No desanimareu pas en Carod, afortunadament. Per la independència tots som necessaris i ell ho sap millor que tots els qui el critiqueu. No sols cal fer el que diu. Cal anar tots a una i fer-ho amb urgència perquè l'Estat està actuant. Ha obligat a desmentallar les embaixades que ell va muntar, ha fet caure Spanair, vol liquidar la immersió i fer una nova llei d'educació, no invertirà en l'amplada de via europea... I aquí hem d'estar acusant-nos? A en Carod li va faltar habilitat política, peró no pas honestetat. Hem d'anar depressa i ens cal gent disposada a donar la cara. Es poden criticar els camins a seguir, però no les persones disposades a seguir-los. Com diu l'article Catalunya sempre s'ha refet, però històricament sols tenia al davant Espanya. Ara hi té Europa. Tots a la una, perquè és "ara o mai".
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.