Mestres

Els mestres, més que els metges o els empleats de la Caixa –feines de tracte amb el públic–, són sovint “definits” per mitjans, tertulians i converses de sobretaula. Se sol matisar poc: o funcionaris que no en tenen mai prou, o màrtirs que aguanten les criatures d'avui, etc. La setmana passada, havent sopat, TV3 va oferir un Mestres que, per l'hora punta i perquè diu que és el pal de paller de la informació de casa, podria haver estat un programa equànime, centrat i matisat. Però no ho va pas ser: més que un reportatge, va ser un bany maria de mestres en almívar. Corro a dir que els protagonistes de l'emissió mostraven un no dir de virtuts: els ensenyants, uns herois abnegats i optimistes, uns professionals amb vocació, uns atletes de la didàctica i uns filòsofs de la pedagogia que caminen cap a uns horitzons situats entre el desig i la il·lusió. Els alumnes, un pom de flors, sensats, enraonats (raonabilíssims) i amatents. I els pares? Doncs la seva absència, i vistes les criatures que havien criat havien de ser una meravella. Algú em podria dir: deixa els pares i les criatures, ja que l'encens televisiu anava destinat als mestres. Discutibilíssim: l'escola és un tricicle que no pot anar, ni el podem considerar de cap manera, posant l'objectiu (només) en una de les rodes. Vaja, i ni que considerem només els mestres, aquells homes i dones no representaven el comú d'ensenyants, i no em facin precisar tots els sectors absents. Només en diré un dels que no s'hi veien: el mestre diguem-ne professional, aquell que amb poca temperatura i escassa emoció ensenya amb dignitat, eficàcia i resultats, i ho dic amb la intenció de destriar-los dels vocacionals, els que solen ser presentats com l'excel·lència. I tots hem vist algun sacerdot de la vocació, amb l'ídem passada de revolucions, que ha comés més d'un despropòsit a l'aula... i a fora. Altrament, una altra percepció: tenen gaire a veure un mestre de P3 i un professor de batxillerat per barrejar-los i no distingir-los? Poc, i no pas per raons d'importància de la feina: probablement resulta molt més decisiu el pastor de P3 que no pas qui fa tres hores setmanals de mates a segon de batxiller. Ara bé: a una part dels discents de l'un encara se'ls escapa, és a dir, que no són tan lluny dels bolquers, mentre que una part dels discents de l'altre copula amb regularitat, és a dir, que no són tan lluny dels adults. S'ensenya semblantment als de 3 o 4 anys que els de 17 o 18? Deliberació o només pura indolència?