Així tot costa el doble

No era un dia per disfrutar, sinó per patir. Només calia mirar el termòmetre. I la tranquil·litat va durar poc més d'un minut. Des que Messi es va reconciliar amb el gol, fins al 2-1 de Vela. Un instant remot perdut en la segona part. Un respir momentani. La resta, va ser patiment. Per haver de jugar en unes condicions adverses, per la victòria que el Real Madrid havia aconseguit dues hores abans, per un resultat sempre ajustat, per la perillositat d'una Real Sociedad que tenia poca possessió però que amenaçava al contraatac, i perquè al Barça actual tot li costa el doble. Fa la sensació que ha de generar el doble d'ocasions per marcar, que li costa més activar un mecanisme de joc que abans semblava automàtic i que se li multipliquen els contratemps. L'últim, la lesió de Busquets, que ahir va haver de ser substituït per un tall profund a la cama i s'afegeix a la llarga llista de lesionats.

En una nit tan hostil, el que importava eren els tres punts. I les millors notícies les portaven els nois del planter. Va reconèixer Guardiola alguns dies enrere que després d'haver estudiat el mercat d'hivern, havia preferit confiar en els joves del filial i que continuaria amb ells fins al final. I ahir, ni la importància dels punts ni la possible pressió que podia exercir la victòria del Real Madrid li van impedir apostar per Cuenca, Tello i Dos Santos en l'onze titular. Una constatació més d'aquesta confiança en el planter que ja és senyal d'identitat. Una manera valenta de donar descans a jugadors com Alexis i Xavi, que arrossegaven un cert cansament. I també una manera de donar sortida a nous talents que no deceben. Si contra el València Cuenca havia estat probablement el millor home del Barça, contra la Real Sociedad va ser Tello qui es va emportar tots els elogis gràcies, sobretot, al seu primer gol a primera divisió. També a les seves arribades fins a la línia de fons i a un segon gol que el col·legiat va anul·lar per fora de joc d'Alves. El Barça, que feia anys que no jugava amb extrems purs, ha trobat en aquests dos joves dos especialistes en les accions d'un contra un, dos puntes amb desequilibri que estan ajudant a estirar el carro en un moment tan delicat com l'actual. Ahir també s'hi va afegir Dos Santos, que va donar descans a Busquets al mig centre jugant ben a prop de Thiago, un altre que fa pocs mesos encara jugava al Barça B. Tots ells van col·laborar a superar un partit incòmode, fred, d'aquells que l'afició oblida ràpidament però que Guardiola segur que recordarà pel patiment i el sacrifici dels 90 minuts.

Els joves van tenir Messi com a director d'orquestra. Durant molts minuts, a l'argentí li va tornar a passar com a Mestalla, que brillava circulant per la perifèria de l'àrea, però li fallava la definició. En la copa havia estat Diego Alves qui li havia aturat un penal; ahir Bravo era l'heroi de la Real. No va ser fins al minut 72, després de moltes oportunitats perdudes, que Leo va marcar després de rebre una passada llarga d'Alves i d'engaltar-la amb un xut creuat. Però ni el 2-0, ni l'esclat d'una afició feliç per l'alegria del seu jugador insígnia van ser suficients per poder respirar, ja que només un minut després Vela va retallar diferències aprofitant una pilotada llarga.

S'havia de patir des del primer fins a l'últim minut. Estava escrit en algun racó de l'estadi. Que li ho diguin a Valdés, immens sota els pals. Després d'haver hagut de sobreviure a unes condicions adverses a Mestalla, on el València havia deixat la gespa molt seca, el Camp Nou havia engegat els aspersors abans de començar el partit. Fa dies que Guardiola busca aquella alegria que solia animar la circulació de la pilota. Toc curt, ràpid, pacient. Però, tot i que ahir la gespa no fallava, a l'equip li va continuar faltant aquella última guspira que ho fa cremar tot. I si la fortuna no acompanya, no queda cap altre remei que serrar les dents i lluitar cada resultat fins a l'extenuació. Durant la primera part, per exemple, s'hauria pogut sentenciar. A banda del gol de Tello, fruit d'una gran passada de Messi a l'esquena de Carlos Martínez, l'argentí va tenir dues ocasions claríssimes que va aturar Bravo, Thiago va fer una rematada tova, i Cesc i Alves van fer un parell de xuts desviats. Passats els minuts, i amb el 2-1 en el marcador, els blaugrana reculaven i refusaven les centrades desesperades de la Real com podien, ansiosos d'arribar al final. És el patiment que cal per no perdre el tren de la lliga ni d'un Madrid que continua estant a set punts.