No baixar del tren europeu

Girar full. És el que els toca fer als jugadors l'Espanyol, que ahir, en la seva arribada a Barcelona es mostraven cares d'abatiment i decepció per l'eliminació a Anduva. A l'equip li toca ara oblidar la patacada i girar un full que quedarà com una taca negra en la història del club, però que els futbolistes i el cos tècnic han de saber llegir i detectar els errors abans d'obrir un altre capítol. L'episodi següent és la lliga. Una competició que reprenen dissabte contra el Mallorca i a la qual l'equip blanc-i-blau s'ha d'aferrar com la millor excusa per treure l'orgull i l'amor propi i defensar la posició de privilegi que ara ocupen. Amb l'accident de la copa, l'Espanyol ha de fer pagar els plats trencats a Miranda d'Ebro als seus propers rivals en la competició domèstica. El camí d'Europa perla via de la copa s'ha esvaït com la pólvora d'un coet quan esclata, però els de Pochettino estan en plena ruta per entrar a jugar al Vell Continent per la via de la lliga. Els periquitos són ara cinquens i estan a tres punts dels llocs de la lliga de campions. Això no els ho treu ningú, per molt naufragi que sembli el partit contra el Mirandés. La classificació i el camí recorregut en la lliga han de ser el ferro roent al qual tota la plantilla s'ha d'agafar des d'ara mateix i oblidar-se d'unes lamentacions que només poden distreure i malbaratar un temps que han d'invertir a aixecar-se.

Sens dubte aquest és el moment més dur de pair per a l'equip blanc-i-blau des que Pochettino va arribar per redreçar la nau. Haver estat desbancat per un segona divisió B que gairebé els fa sortir els colors en l'anada i que va assolir una remuntada en la tornada, ha estat un cop contundent que ha fet despertar l'espanyolisme del que començava a ser un somni: alçar una altra copa i complir el cicle perfecte de campionats de l'any 2000, 2006 i 2012. No ha pogut ser, l'Espanyol no ha pogut fer un pas endavant i donar una empenta al projecte que té entre mans en els darrers anys. Un projecte que, amb la copa perduda, té la possibilitat de fer un pas endavant amb l'accés Europa. Una classificació que seria la culminació a un camí que va començar amb una salvació miraculosa el 2009 i que s'hauria projectat amb dos anys de remodelació i calma i que ara
ja reclamaria una cirereta. Els jugadors ho tenen a les seves mans i la seva ràbia, tensió, penediment i fins i tot les ganes de silenciar les crítiques els donen l'oportunitat d'aixecar-se i poder disputar una competició continental. Per història, el club ja mereix tornar a Europa cinc anys després, i per
la il·lusió de la plantilla més jove de primera divisió no serà. Volen triomfar, malgrat que en el camí s'hagin trobat un gran sotrac que ha fet que descarrilés el tren de la copa, però que no els evita continuar per una ruta alternativa amb la mateixa destinació final.