Més litres, quilos, llargada i amplada

S'han acabat les estratègies en funció del pes del combustible que du cada cotxe i els canvis de posició als boxs, sense avançaments en la pista, que se'n derivaven, però no s'han acabat totes les estratègies. Al contrari. La prohibició de carregar gasolina durant la cursa –però l'obligatorietat d'utilitzar els dos tipus de pneumàtics i, per tant, a fer com a mínim una aturada a boxes– obligarà a un replantejament total. Les aturades es convertiran en maniobres llampec –entorn dels tres segons– i el seu número el marcarà el desgast dels pneumàtics. Sobre el paper, amb una variable menys (la càrrega de gasolina) es perden variants estratègiques. Però en la pràctica no serà així perquè la càrrega de carburant havia acabat sent pública, tothom sabia a què jugava cada rival i anticipar un proveïment de carburant havia acabat sent més contraproduent que beneficiós, la ruïna de moltes curses. Aquest canvi en la reglamentació ha obligat a dissenyar tots els monoplaces al voltant d'un enorme dipòsit entorn dels 220 o 230 litres de capacitat. Per això els cotxes són més llargs i també més voluminosos en el seu cos central (vegeu les imatges comparades del Ferrari F10, a dalt, i el Ferrari F60 del 2009, a baix) i amb el dipòsit ple pesaran entre 160 i 170 kg més que a final de cursa (un litre de carburant pesa uns 750 grams). El sobrepès tindrà conseqüències òbvies sobre l'equilibri i el desgast dels pneumàtics a l'inici de la cursa i ajudarà a filtrar quin xassís i quin pilot tracta més bé les gomes.