Celebració a casa

Els italians, sempre tan apassionats pel món del motor, no podien haver tingut un millor escenari per celebrar el primer títol mundial de la història de la fórmula 1. El vencedor va ser un torinès, Giuseppe Nino Farina, al volant d'un Alfa Romeo concebut l'any 1938 per Gioacchino Colombo sota la supervisió d'Enzo Ferrari i, a més, després d'aconseguir la victòria a Monza, en la setena i última prova del campionat. Farina va guanyar a una mitjana de 176,5 km/h aquella cursa tan decisiva disputada sobre una distància de 504 km i va escriure la cloenda del primer capítol dels 59 que actualment configuren el llibre d'or de la F-1. Una efemèride de la qual avui, divendres, fa 60 anys, justament quan fa encara no tres mesos (23 de juny) que Alfa Romeo va complir el centenari de la seva fundació com a marca.

Era Farina, als seus 43 anys, el pilot més fort d'aquell moment? Alfa Romeo així ho considerava si es té present que aquell mateix any havia fitxat Juan Manuel Fangio, que amb 38 anys era la nova estrella, per evitar que l'italià es relaxés. Una renovació completa després de la mort, l'any 1948, d'Achille Varzi, Carlo Felice Trossi i Jean-Pierre Wimille, triple tragèdia que va deixar la marca italiana tan desestructurada que va decidir no competir la temporada següent per poder-se reorganitzar. El cas és que l'argentí va estar a punt de donar un disgust a Farina. Tots dos es van repartir a parts iguals les victòries d'Alfa Romeo. El campió va vèncer a Silverstone –primer gran premi de la història de la F-1–, Bremgarten (Suïssa) i Monza mentre que l'argentí ho va fer a Mònaco, Spa-Francorchamps i Reims. I Luigi Fagioli –el tercer component del denominat equip de les tres F, la inicial del cognom dels seus pilots– va acaparar quatre segones posicions.

Uns resultats que no deixen cap dubte de la superioritat del que popularment era conegut com l'Alfetta 158. L'única cursa que li va faltar guanyar aquell any van ser les 500 Milles d'Indianapolis, que durant onze temporades van figurar en el calendari del mundial de F-1 perquè la Comissió Esportiva Internacional (organisme de la FIA per a les competicions) ho va considerar fonamental per avalar la condició mundialista de la competició que acabava d'instituir. Però les 500 Milles es regien per un altre reglament i les marques habituals de la F-1 hi renunciaven sistemàticament; a banda del reglament, també perquè per establir la classificació final no es retenien tots els resultats. Aquell any cada pilot en sumava només quatre i això va fer que el quart lloc de Farina a Spa fos decisiu per derrotar Fangio, subcampió. L'argentí se'n va venjar la temporada següent i amb un cotxe nou, l'Alfa Romeo 159, va celebrar al circuit urbà de Pedralbes, a Barcelona, el primer dels seus cinc títols.