Tarragona, centre de l'imperi

El gran somni de Pere Valls, el visionari que va pensar i va transmetre amb il·lusió que Tarragona podia ser la seu d'uns Jocs Mediterranis quan ningú no s'ho havia ni tan sols plantejat, es va fer ahir realitat quan Ammar Addadi, el president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, va mostrar un cartell escrit en francès amb el nom de la ciutat que organitzarà el 2017 la divuitena edició: “Tarragone.” Influïts per les paraules de Joan Antoni Samaranch en la designació de Barcelona 92, “a la ville de... Barcelona”, s'esperava que Addadi digués explícitament el nom de la ciutat escollida. Però va callar. El silenci dels ciutadans que seguien el discurs a través de les ones i no el podien veure va ser rotund, carregat d'incertesa, d'interpretacions; fins i tot, en alguns casos negatives en una setmana en què Alexandria, almenys des dels ulls tarragonins, ha passat del zero a l'infinit amb la mateixa immediatesa que un vehicle de gamma alta. Va ser tot just un segon o segurament menys que es va fer llarg. La gent que es va aplegar a l'inici de la Rambla Nova i a la plaça Imperial Tàrraco, separats en dos grups i que haurien fet més goig tots junts, van restar immòbils. De seguida, els enviats especials de les emissores de ràdio (Tarragona Ràdio, que se sentia a l'estand de Tarragona 2017 a la Rambla Nova i Ona FM, que va muntar un estudi improvisat a Imperial Tàrraco) van cridar: “Tarragona!” L'esclat de joia va ser el de les grans ocasions i fins i tot es van veure algunes llàgrimes. La ciutat acabava de rebre l'encàrrec d'organitzar els Jocs Mediterranis del 2017, que començaran amb una cerimònia d'inauguració al Nou Estadi del Nàstic el 30 de juny i finalitzaran el 9 de juliol.

Tarragona, que amb la denominació Tàrraco va ser fa 2.000 anys una capital destacada de l'Imperi Romà, havia derrotat Alexandria per un ajustadíssim 36 a 34 en un duel de tradicions històriques, i es convertia en la capital del món mediterrani. El primer que va saber el resultat va ser Ramon Cuadrat, el gerent del patronat d'Esports, que va fer d'interventor en la votació i posteriorment va explicar que la candidatura va anar força estona per sota. També va revelar que en un segon recompte un dels interventors es va equivocar: 36-36.

Tot plegat, va començar hores abans a l'hotel Hilton de Mersin, amb l'exposició dels projectes. Mitja hora per a cada una de les candidates i deu minuts de torn de preguntes, a les quals els tarragonins van respondre amb seguretat. Fins i tot al siri Samih Moudellal, que va defensar a ultrança Alexandria i va preguntar als tarragonins sobre la crisi econòmica. Els egipcis van evidenciar que la seva era una proposta força més virtual i amb menys equipaments acabats que la rival. A Tarragona, representada en els parlaments per Alejandro Blanco, el president del COE; Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, i Theresa Zabell, vicepresidenta del COE, li va sortir gairebé tot rodó, tret d'un vídeo que no es va veure bé per problemes tècnics. Un cop finalitzats els torns i en els minuts previs a l'elecció, hi havia un clima d'esperança i satisfacció tensa. El comentari generalitzat era la comparació entre el caràcter virtual de la proposta d'Alexandria i la bona part de la feina feta de Tarragona, que disposa d'un 80% d'equipaments finalitzats. Aquest, de fet, va ser l'argument que va permetre als tarragonins donar un cop de mà al CIJM quan va necessitar l'ajuda d'una seu d'emergència arran de la revocació dels Jocs de 2013 a Vólos i Làrissa. En aquella ocasió, Mersin i Tarragona van socórrer l'ens i la ciutat turca es va adjudicar els Jocs.