La història de l'esport està plena de classificacions i rànquings amb la finalitat de comparar jugadors, equips o competicions. Per la naturalesa pròpia del joc existeix la inquietud de saber qui o què és el millor; un fet que, de vegades, provoca que s'eclipsi el mèrit que tenen algunes fites o es minimitzi l'impacte de jugadors que acaben la seva carrera de buit.
En aquest context balla la figura d'Eli Manning, que diumenge va portar els Giants a la segona Superbowl des que ell dirigeix l'atac dels novaiorquesos. Ell és un d'aquells jugadors que, malgrat haver aconseguit dos campionats i ser nomenat millor jugador fent un paper espectacular en cadascuna d'elles, mai serà reconegut com un dels millors de la història. Les seves inestables actuacions al llarg dels anys i les comparacions amb el seu germà Peyton (història viva d'aquest esport) han provocat que hagués de mirar amb distància el selecte grup dels millors quarterbacks de la història.
Moments claus
Però diumenge passat Eli Manning va presentar les credencials per poder mirar cara a cara, durant uns moments, aquests membres de l'Olimp. Més enllà de les seves habilitats, va ser capaç de treure tot el caràcter per derrotar uns Patriots que eren favorits. Per segona vegada en quatre anys, ell va ser l'encarregat de posar fi a la referència, un conjunt que es veia campió fins a l'últim quart, en què el petit dels Manning va començar a connectar amb els seus receptors. I és que Eli va fer gala de la seva rauxa en un últim quart espectacular. Sempre ha destacat per ser un especialista en solucionar els moments clau i tercers intents, i el partit de diumenge només va ser una mostra del que estava fent tota la temporada. Va arribar a la final d'Indianapolis amb gairebé 5.000 iardes aconseguides, i a la final va estar impecable: 296 iardes en 30 passades de les 40 que va intentar sense ser interceptat.
El germà de Peyton
Peyton Manning és història viva d'aquest esport. Ja en el declivi de la seva carrera, es considera que està a l'alçada, sens dubte, dels Montana, Favre i companyia. A Indianapolis es va forjar el seu mite amb uns Colts que només van poder aconseguir un títol sota la seva direcció. Peyton sempre va caure contra els Patriots i diumenge, com si es tractés d'una revenja familiar, les tornes es van canviar. Es van canviar perquè Eli va fer tot el que Peyton hagués desitjat. A la terra en què el germà gran és profeta, va superar per segona vegada els Patriots i va aconseguir el segon títol. Va superar amb escreix, per tant, la llegenda de Peyton i va fer plantejar els més puristes d'acollir-lo a l'Olimp. Però tant si al final ho acaba aconseguint com si no, a Eli li queda el sagrat reconeixement que donen els títols. Dues temporades en què ha brillat al nivell dels més grans.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.