El president que vull

Fi de l'era Laporta. Això és, barret al foc i nou president. Els catalans devem ser els més rucs puristes del món, per una vegada que tenim un cap de colla que ens ha dut on mai no havíem estat, gràcies al mannà dels títols, a la terra promesa del futbol més exquisit i triomfant, una mena de Moisès, discutit i atacat i no sense enrenous, com el profeta i guia del desert del Sinaí, ara l'hem de fer fora. Som tan soques que hem confegit uns estatuts en què la base original tenia posada la mirada en l'ahir. L'objectiu era evitar un altre mandat del tipus de Núñez, més de vint anys com a president del Barça, però tot això quan aquest ja no hi era! Perfecte, s'adiu amb el nostre esperit fonamental bàsic, l'esperit democràtic, també amb la necessitat de potenciar els valors intrínsecs del club, però compte! No tots juguen net com nosaltres. I és per això que es queixa la criatura.

Per cert, la renovació del Museu del Barça és la vuitena meravella del món, un punt més d'aquell que va guanyar el villarato.

Els presidents aliens són d'allò més amics de la foscor. Al costat d'un Barça que ensenya totes les vergonyes, despullat davant els socis com ha de ser, hi ha una barreja de clubs de la lliga que manegen grollerament milionaris, potentats, societats anònimes i demagogs de tota mena. Fortunes d'origen més que incert. Tot això, amanit amb uns deutes que fan escruixir. La Seguretat Social, a la seva, ens busca als pobres assalariats i s'oblida dels directius rics, inclosos aquells que dient que defensen els pobres s'han folrat. El camí és sabut. Via informació privilegiada, via tota mena de trampes amb polítics corruptes. Aquesta mena de gent al Barça no els volem.

Els nostres candidats han de passar un veritable purgatori, i em sembla bé. Des d'una vida pública correcta a una voluntat de gestió cristal·lina. Després, les coses es poden torçar, són com els melons, fins que no els tatxones no saps si són verds o madurs, però de fora sempre han de fer bona pinta. Si ho pensen bé veuran que és el mínim que es pot exigir a qui representarà una societat i uns sentiments que estan al cor de centenars de milions de persones.

En resum, el nostre president ha de ser honest, pulcre, cavaller i amb cops de geni. Res d'afluixar davant els manaires de Madrid i els falsos cants de sirena via federació espanyola, la seva, ni en falses complicitats. Els presidents triomfants de la història del Barça són els que no han fet manetes ni amb l'Estat ni amb l'equip del règim. No estem en igualtat de condicions per nedar en aquest mar de taurons. Relació, tota la que vulguin; això sí, d'igual a igual. I si és via Europa, molt millor.