M'agrada el futbol, no amb deliri (aquells temps passaren al ritme que passa la joventut) però si hi ha un bon partit —i no tinc res millor que fer— el procure veure. Ara bé, el morbo que ha suscitat el successiu enfrontament entre els blaugrana i els merengues no deixa de ser (perquè enganyar-nos-en) l'abusiu corol·lari, si es vol la conseqüència natural, del despropòsit en què s'ha convertit aquesta cursa econòmica i mediàtica més que esportiva.
Tots els que alguna vegada hem practicat l'esport rei sabem per pròpia experiència que com millor es gaudeix dels seus beneficis és jugant-lo, corrent la banda, centrant balons a l'àrea, fintant, creant una jugada o tallant la del contrari, rematant a gol o evitant-lo en la línia de meta... Veure'l amb altres protagonistes, en directe o en la televisió, no deixà de ser un succedani afortunat, però, ben mirat, una suplantació per als que hem format part d'algun equip i hem suat la samarreta.
El fet que darrerament comprovem que a Espanya i al continent no hi haja color, ni en la Lliga, ni en la Copa, ni en la UEFA, ni en la Champions no deixa de ser el trist colofó a una forma d'entendre com funcionen els clubs i els seus directius, entestats en fer planters estel·lars per aconseguir, a base de talonari, tots els objectius possibles sense a penes reparar en el fet que s'adulteren les competicions i es creen no una sinó varies depenent del potencial dels contrincants. La prova la tenim ací en concentrar-se cap al final de la temporada quatre enfrontaments entre barcelonins i madrilenys en poc més de tres setmanes. La resta no compta, o compta ben poc, malauradament.
Veure'm com queda la traca final en aquesta festa de les vanitats i qui s'emporta el gat a l'aigua. Un dels dos potser opte a tot o —qui sap— entre tots dos es repartisquen el pastís, la fama i els diners. Uns podran justificar els triomfs i els altres apel·laran a millors temps i a èpiques revenges segons com els vagen les coses. Per si de cas, tindrem futbol... fins a l'avorriment.
Comentaris
Ferrer, enhorabona. Ets genial, segons el meu parer.
De esports i seleccions.
Almenys amb una lliga catalana pròpia i seleccions competint al màxim nivell mundial, tot seria amb un caire més normal. Inclús que Iniesta, Pedro o Messi foren nacionalitzats catalans.
Com a les seleccions espanyoles ho han estat molts des de l'argentí Alfredo Di Stefano fins a Senna.
De moment l'anormalitat nacional fa que tingam seleccions de tercera regional, amb un sol partit i ser encara molt més exigent amb els jugadors seleccionats.
SI guanya el Barça disfruto i a mes si ho fa jugan be millor.Es importantíssim per Catalunya quitarle la egemonia al Real españa.Es mol trist tenir que fer-lo axí però els catalans sí no fora per alegries del Barça; a patir per les injuticies de Madrit a imigrar per vuscar treball i a pagar impostos a lluitar per la nostra dignitat..
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.