Jaume Gratacós i Masanella

El veterinari Jaume Gratacós i Masanella, autor de nombrosos articles, estudis i llibres sobre veterinària, va morir ahir a l'edat de 87 anys.

Nascut a Banyoles el 20 de juliol del 1922, era fill de Joaquim Gratacós, també veterinari, i Rafela Masanella, filla de veterinari. Els estudis primaris i els tres primers cursos de batxillerat els va cursar als Hermanos Gabrielistas de Banyoles. Els altres quatre els va fer a l'Institut de Girona, on va acabar el batxillerat el 1941. Va començar la carrera de veterinària, com a alumne lliure, a l'Escola Superior de Veterinària de Saragossa i els va acabar a la Facultat de Veterinària. D'aquesta època destaca el treball Estudio anatómico de un caso bovino teratológico, que va fer el 1943, a segon curs. Es va llicenciar el 7 de febrer del 1947 i el novembre va aprovar les oposicions a places de 10.000 habitants.

Va començar a exercir a Camprodon (1949-1951), d'on va ser veterinari titular. Posteriorment també va exercir a Bàscara i Vilademuls (1951-1964). Especialista en inseminació artificial ramadera, va ser un dels pioners de la inseminació artificial a Girona. Des del 1964 i fins a la jubilació, a final del 1987, va ocupar la plaça de veterinari titular de Banyoles.

Un cop jubilat, es va dedicar exclusivament a estudiar, investigar i escriure sobre terminologia catalana dels animals de peu rodó i sobre els orígens de la veterinària a Catalunya. Juntament amb els seus fills Mariona i Joaquim Gratacós i Prat, va publicar diversos llibres i va presentar un gran nombre de comunicacions a diferents congressos estatals i internacionals d'història de la veterinària, d'agricultura i de medicina. Així, l'any 1990 va col·laborar en el llibre Identificació equina per ressenya descriptiva i gràfica, d'Iscle Selga, del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. El 1992 el Termcat (Centre de Terminologia del Català) el va nomenar assessor en terminologia de ramaderia, morfologia i races equines. Va ser el 1994 quan va publicar el primer llibre, Diccionari d'exterior del cavall, que recollia tota la terminologia essencial sobre el cavall i es va convertir en el primer diccionari en llengua catalana de temàtica íntegrament equina. El 2001, va publicar el segon llibre, Manescals, albèiters i veterinaris a Banyoles, i el 2002 va ser coautor del Diccionari de veterinària i ramaderia i del llibre Cent anys de veterinària a Girona (1906-2006).

Soci fundador, el 1991, de l'Associació Catalana d'Història de la Veterinària, el 2006 que va ser elegit president de l'entitat, càrrec que va desenvolupar fins al dia de la seva mort. Jaume Gratacós va rebre nombrosos guardons i reconeixements, entre els quals destaquen una menció del Ministeri d'Agricultura, la medalla de plata del Col·legi de Veterinaris de Girona i sengles plaques de reconeixement de l'Ajuntament de Banyoles i de l'Associació Catalana d'Història de la Veterinària, entre molts altres.

Vidu de Montserrat Prat, i pare de quatre fills, Joaquim, Manel, Enric i Mariona, les exèquies se celebraran avui, a les 4 de la tarda, a la parròquia de Santa Maria dels Turers.