Hi va haver un temps que Barcelona es coneixia amb el nom de la ciutat de les bombes. La forta industrialització de la ciutat i el país, en el marc d'un Estat d'estructures de poder gairebé feudals, va donar com a resultat una forta conflictivitat social, una violenta lluita de classes, que té en l'atemptat del Liceu un dels seus símbols: el 1893, l'anarquista Santiago Salvador va llençar dues bombes Orsini a la platea del teatre, una de les quals va esclatar i va causar vint morts.
Cronista de la nostra societat a través de documentals com La Casita Blanca i Arropiero, el vagabund de la mort, Carles Balagué torna al gènere per reviure el famós atemptat, a través de veus tan personals i lúcides com ara Eduardo Mendoza, Lluís Permanyer i Antoni Dalmau; de documents diversos i d'imatges antigues i actuals del Liceu. Però el director no es limita a bussejar en la història: també busca la relació d'aquell atemptat amb la Barcelona actual, a través d'un grapat d'adolescents vinguts d'arreu del món que estudien en un institut del Raval, a pocs metres d'on va ser executat Santiago Salvador. Carles Balagué insinua entre línies que no n'estem tan lluny com ens pensem, tot i que han passat 117 anys.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.