Terra de romànic i llegendes

Situada en un altiplà entre les valls mitjanes del Llobregat i del Ter, es troba la comarca natural del Lluçanès, que contemplada des de qualsevol dels seus miradors apareix com una regió irregular i de relleu trencat, solcada per un bon nombre de rieres i torrents, i de petits cims, veritables talaies del Pirineu oriental, Montserrat i el Montseny. A peu de carretera, aquesta visió s'aguditza encara més i convida el visitant a perdre's pels camins, pobles, masies, pallisses, ermites i castells, i per les seves històries de bruixes i bandolers.

La capital de la comarca és Prats de Lluçanès, el municipi més petit però el més important tant per nombre d'habitants com de serveis, amb un ric patrimoni arquitectònic romànic, representat sobretot en les esglésies de Sant Andreu de Llanars, Sant Sebastià i Santa Llúcia. Dins el poble es troba el santuari de Lurdes, que ofereix des de la seva balconada una de les panoràmiques més boniques de la comarca.

Pocs quilòmetres al nord de Prats de Lluçanès es troba Lluçà, amb un dels enclavaments de més interès de la comarca: el conjunt arquitectònic format per la canònica agustiniana de Santa Maria, el castell i l'església romànica rodona de Sant Vicenç, una de les poques que hi ha senceres a Catalunya. De tot el conjunt, en destaca el claustre romànic, a l'interior de la canònica, format per quatre galeries, divuit arcs i 22 columnes, cada una unida a un capitell de decoració animal o vegetal. El conjunt de l'església i el claustre han estat declarats Bé Cultural d'Interès Nacional.

Després d'aquesta passejada cultural, és interessant fer un recés gaudint de la natura. A Santa Maria de Merlès, ja al Berguedà, la riera de Merlès, declarada d'interès natural, serpenteja entre gorgs i rescloses, donant cabuda a espais d'una gran bellesa paisatgística. A l'estiu, aquest afluent del Llobregat és un indret perfecte per a les activitats de lleure, organitzades sobre els gorgs i salts d'aigua on la tradició situen els aplecs de bruixes.

Després d'una estona de descans en plena natura, la ruta ens guia cap a Olost, on es troba la monumental església parroquial de Santa Maria, batejada pel bisbe Torras i Bages com «la catedral del Lluçanès». És tan gran que per veure-la bé es recomana pujar a Sant Adjutori, ermita i turó, des d'on també es distingeix el castell.

Tot i que l'art i l'arquitectura monumentals són molt ben representats al Lluçanès, la caça de bruixes, la guerra de Successió, les carlinades i els bandolers també han deixat petja en aquestes terres. A Sant Feliu Sasserra, per exemple, es troba el Centre d'Interpretació de la Bruixeria, que permet al visitant reviure un dels fenòmens més funestos de la història d'Europa del segle XVII. A Sant Feliu Sasserra la caça de bruixes es va saldar, entre el 1618 i el 1648, amb 23 dones processades, de les quals almenys sis van ser executades. El Consorci del Lluçanès proposa una ruta per diversos indrets vinculats a aquest fenomen, entre els quals es troba el Serrat de les Forques, on el 8 de gener del 1767 es va ajusticiar l'última de les bruixes de Catalunya, Maria Pujol, la Napa.

I si Sant Feliu és conegut per les bruixes, Oristà ho és pel fet de ser la població natal d'un dels bandolers més famosos de Catalunya: Perot Rocaguinarda, nascut el 1582 en una masia d'Oristà, tocant al cingle dels Tres Còdols. Precisament en aquest indret, format per l'erosió de la riera Gavarresa, es diu que el bandoler hi va deixar escrits uns grafits. A Oristà pot ser interessant també fer una visita al Museu de Terrissa Catalana.