Fins al cim del Vallès

Al cim del sistema muntanyenc de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, a 1.105 metres sobre el nivell del mar, hi ha la Mola, el punt més alt del Vallès Occidental. Des d'allà, la vista ens regala una panoràmica que abasta tota la comarca i la Catalunya Central, des dels Pirineus fins al mar. Presidida pel monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, la Mola és un regal per a la vista i per a l'esperit. S'hi pot accedir des de diversos camins però el més fàcil i planer és el que parteix de la carretera de Terrassa a Matadepera per can Robert. Uns tres quilòmetres i mig després d'haver passat Matadepera, a mà esquerra, hi ha una pista, força practicable amb cotxe, que ens porta a can Robert. Aquí podem deixar el vehicle –i seguir a peu el camí de terra durant poc menys de tres quilòmetres– o continuar pel costat esquerre fins a can Pobla (l'accés és irregular i força complicat per als turismes).

Si hem apostat per pujar-hi amb cotxe, ara sí, a can Pobla (844 metres d'altitud) l'haurem d'estacionar i continuar a peu per un corriol, força ben senyalitzat, que ens portarà en una horeta curta fins al cim de la Mola i al monestir. El camí dels Monjos, com s'anomena, està senyalitzat amb marques de color groc i protegit per una cadena. És la ruta més habitual per pujar a la Mola, un camí pel qual habitualment hi trobarem força gent: gent de totes les edats, ja que la travessia és prou accessible.

Es tracta d'un camí carener que comença a Sant Cugat del Vallès i porta a la Mola passant per Sant Quirze, Terrassa i Matadepera. En total, el camí dels Monjos té 27 quilòmetres. Des del punt en què ens trobem, a penes ens falten uns dos quilòmetres i mig per recórrer.

El camí s'enfila per la dreta de can Pobla i es dirigeix, pel mig del bosc, cap a l'est. Es passa un torrent i es gira al sud, es creua el camí de can Pobla i es continua per l'esquerra. En 8 minuts i 0,44 quilòmetres s'arriba a una bifurcació: cal seguir per l'esquerra tot pujant. Es fa una ziga-zaga i es troba un camí que ve de la dreta; el camí es dirigeix a l'est, s'ajunta amb el camí dels Monjos i gira al nord. Aviat es pot veure el monestir de Sant Llorenç, al cim de la Mola.

Just abans de la darrera estricada que mena al cim de la Mola, el camí passa per l'indret anomenat Hort dels Monjos, petit i planer bosc d'alzines, de nom ben evocador, on hi ha el que possiblement fou el camí medieval pel qual s'accedia des del monestir a l'esmentat hort, prop del qual brolla la font més alta del Vallès. Aquest camí, amb esglaons, és empedrat amb palets de riu; en part és excavat a la roca, i forma la canal que s'enfila pel cingle.

Antigament els monjos tenien en aquest punt els seus horts per abastar-se d'alguns queviures. Actualment ja no en queda cap, però encara es poden veure les coves on s'aixoplugaven en cas de pluja. En arribar a dalt, és un bon moment per observar tot el sector del riu Ripoll i el magnífic espadat de les roques de la Castellassa, de can Torres i del Dalmau.