Caritativa per extorsió

Els protagonistes d'aquesta història, que ha tingut enfeinat el jutjat número 2 de la Bisbal durant set anys, són jubilats i superen de llarg els seixanta anys, i alguns els setanta i tot. Segons la denunciant, la més jove dels implicats, que ara té 64 anys, ella va mantenir una relació extramatrimonial amb un empleat de banca, que ara té 77 anys, entre els anys 1989 i 1993. La relació es va acabar, però, segons la denúncia que va presentar la dona el 2003, quan va morir la seva mare, amb qui tenia un compte conjunt al banc, l'examant, coneixedor de l'estat dels seus comptes, la va començar a amenaçar dient-li que explicaria al marit la relació que havien tingut, si no feia una donació econòmica a dues entitats benèfiques. Segons la denúncia, es tractava de l'exigència de la dona de l'examant, que també participava en l'extorsió i que volia fer-li expiar els pecats amb patiment, per compensar el que havia tingut ella en descobrir la infidelitat del seu home. Les donacions, de dos milions de pessetes cadascuna, s'havien de fer a la fundació Amics d'Abancay (Perú) i a la fundació Centro Académico Romano. La denunciant va aportar al jutjat còpies dels txecs expedits a nom d'aquestes dues associacions i va implicar-hi el mossèn Martirià Brugada, que va haver d'anar a declarar com a testimoni, perquè ella va explicar que el sobre destinat al Perú l'havia entregat al rector perquè ell fes de correu i l'entregués al seu extorquidor. En la seva declaració, Brugada va admetre que havia fet de correu i havia dut un sobre a casa de l'home, però va assegurar que no tenia constància ni del destinatari final, ni del contingut, ni tampoc del conflicte entre la dona que li va donar el sobre i el seu destinatari, ni de l'existència de cap amenaça d'extorsió. També va negar que ell, com a capellà, hagués aconsellat a la dona de denunciar les amenaces de l'examant. La segona almoina, també de dos milions de pessetes, la va anar a entregar ella mateixa al seu extorquidor. La denunciant afirma que va contactar amb un altre mossèn amic seu, Joan Busquets, perquè comprovés si els diners que havia entregat havien arribat a les associacions benèfiques. Assegura que tot i haver satisfet els pagaments que li exigien, l'examant i la dona van continuar amenaçant-la d'explicar-li al seu marit la relació extramatrimonial que havien tingut, bàsicament a través de trucades telefòniques. La denunciant afirma que, al final, de tanta pressió que rebia, va acabar explicant al marit la relació extramatrimonial i les amenaces que rebia. En l'escrit d'acusació, la dona, assenyala que les amenaces van començar a remetre durant un temps, però que es van reprendre a partir de Setmana Santa de l'any 2003. La darrera amenaça, del 6 de juliol del 2003 (la transcripció de la qual surt reproduïda a la foto), feia menció de la circumstància que, si la denúncia que havia fet als Mossos anava «més enllà dels revolts de Torrent», en al·lusió a l'emplaçament dels jutjats de la Bisbal, l'home donaria a conèixer la relació a tota la família de la dona.

I la denúncia va passar dels revolts de Torrent, i més enllà de la Bisbal i tot, perquè va arribar a fixar-se judici al jutjat penal número 3 de Girona. El fiscal no va presentar acusació perquè va considerar que no s'havien acreditat les amenaces perquè els denunciats no van reconèixer com a seves les veus dels enregistraments aportats a la causa, no es va comprovar que els diners haguessin arribat a les dues entitats benèfiques i tampoc l'existència d'aquestes associacions. Però l'acusació particular va demanar per a l'examant cinc anys i mig de presó i tres anys per a la seva dona, i una indemnització de 24.000 euros (l'equivalent als quatre milions de les antigues pessetes que havien entregat com a almoina). El dia del judici, el 26 de gener, la denunciant va retirar l'acusació.