El retorn d'Orihuel

“Orihuel se nos va”, titulava Gerión la seva columna habitual a Los Sitios, el 30 d'abril de 1950, i en efecte, el pintor que havia fet reviscolar l'escena artística gironina durant els deu primers anys de la difícil postguerra acabaria marxant pocs mesos després a l'Argentina, d'on ja no tornaria. Joan Orihuel, barceloní de naixement, va residir a Girona entre 1938 i 1950, però en un sol decenni el seu idil·li amb la ciutat va ser tan intens i memorable, que no hi va haver cap casa noble que es resistís a adquirir alguna obra seva per decorar el saló ni cap dels seus deixebles, entre els quals es compten els pioners de la renovació artística dels anys cinquanta i seixanta, que oblidés mai la seva singular empremta.

Seixanta anys després que marxés i a punt de fer-ne vint de la seva mort a Buenos Aires, Orihuel torna a fer-se present gràcies a l'ingrés al Museu d'Història de Girona d'una pintura de grans proporcions titulada La gitana gerundense i datada el 1946 que M. Rosa Mazó Camps ha lliurat a la ciutat per desig exprés de la seva mare, Enriqueta Camps Martorell, abans de morir. Amb aquesta donació pòstuma, el Museu d'Història de la Ciutat no només incorpora a la seva col·lecció la primera pintura d'Orihuel –fins ara només disposava d'un cartell de Fires–, sinó que dóna impuls al projecte d'una ambiciosa exposició antològica que per primera vegada aprofundiria en la desconeguda etapa argentina de l'artista. Pere Freixas, director del museu, va explicar ahir en la presentació de La gitana gerundense a la premsa, que la investigació sobre els anys que Orihuel va viure a l'Argentina, on va adquirir també una certa anomenada, s'assembla a una “operació detectivesca” per la dificultat de localitzar familiars, galeristes o col·leccionistes que en puguin facilitar pistes. Tot i això, va avançar que darrerament s'havia pogut descobrir l'existència d'una filla que podria ajudar a completar la trajectòria de l'artista. Si els últims quaranta anys de la vida d'Orihuel són encara un misteri, el quadre que la família Camps-Mazó acaba de donar a la ciutat amaga també el seu. La pintura representa una figura femenina mig nua, ajaguda a terra en un interior il·luminat només per les espelmes d'un canelobre que intensifiquen el dramatisme de l'escena. Tot i que Orihuel va firmar i datar l'obra el 1946, al marge inferior dret, al bastidor s'hi ha descobert una etiqueta característica de les exposicions anuals de belles arts de Barcelona amb un títol, La gitana gerundense, i una data incongruent: 1944. En canvi, l'escriptor Rafael Manzano, en un article publicat a Los Sitios el 5 de novembre de 1946, fent-se ressò d'una exposició de l'artista a les Sales Municipals de Girona, s'entreté en la descripció del quadre que més va impressionar-lo: una tela titulada La morta que, segons explica, representa, “amb gran delicadesa”, una dona jacent de pell morena, sota una llum tènue i amb el braç enjoiat. Sigui quin sigui el títol veritable, l'obra es pot contemplar des d'ara a la sala del Celler del Museu d'Història.