Disciplina

José Antonio Martín Pallín, magistrat del Tribunal Suprem, ha manifestat: «Catalunya té un concepte de l'estat de les autonomies que no encaixa en la Constitució i el que s'ha de fer és ajustar-l'hi.» És una opinió educada. Severa i rigorosa, com s'escau a un magistrat, però educada. D'altres que pensen el mateix ho expressen de manera més barroera. Es tracta, doncs, de fer passar Catalunya per l'anella constitucional, com el tigre passava per l'anella en flames del domador, abans que els d'ICV prohibissin, allà on han pogut, els espectacles circenses amb animals. Una impagable aportació a la civilització, així com a la ruïna dels domadors, que s'han hagut de reciclar en pallassos o malabaristes. Es tracta d'ajustar la cotilla i lligar bé els cordons perquè les carns de la madame tendeixen a sobreeixir. Són abundoses, ja se sap. Ara mateix, al Tribunal Constitucional li estan fent una cotilla a mida, a la senyora, de complexa i minuciosa elaboració. Quan estigui enllestida serà una peça digna de veure, una filigrana divuitesca, fantasiosa, intensament eròtica, sadomasoquista. Es tracta de domesticar Catalunya, de fer-la acostumar a la menjadora comuna constitucional, res de plats a part ni de privilegis i exquisideses. El regne d'Espanya, l'estat de les autonomies, com vulguem dir-ne, suposa, sobretot, un exercici de disciplina. Aquí hi ha un mot d'ordre que tothom ha d'obeir. Sobre el mapa de l'Espanya única que va gravar a foc el franquisme, durant els anys de la transició hi van aplicar una plantilla de cel·lofana, tènue, transparent, que és el mapa de les autonomies. Tot per no tornar als vells temps republicans en què l'autonomia s'havia concedit als que la reclamaven de debò i veritablement la mereixien. Sobre el mapa de les regions hi van escriure les paraules «comunitat autònoma». I llestos. En això va consistir la transició pel que fa a la qüestió territorial. Essencialment va ser això. I encara es queixen i s'estranyen que Catalunya no s'hi conformi. I ens recorden que, per fer-nos creure, disposen de les lleis democràtiques i de les armes de sempre. Arguments de pes, certament, abans i ara.