Catalunya Ràdio

Avui escriuré de política, però d'una manera tangencial. Com tants i tants catalans o catalanes, dilluns passat em vaig veure atrapat pel col·lapse circulatori que va paralitzar bona part del país. Més de sis hores al volant plenes d'incertesa i de preocupació per mi mateix i pels familiars. No subscric les interpretacions políticament catastrofistes que han sovintejat aquests dies, però entenc perfectament la irritació de tants ciutadans aclaparats per una sensació d'indefensió. En el meu cas, com en el de tants i tants afectats, la situació hauria arribat a ser angoixant sense la possibilitat de comunicar-me amb familiars i amics amb el mòbil. Però tan important com això va ser el privilegi de sintonitzar amb el programa especial de Catalunya Ràdio magistralment conduit per Sílvia Cóppulo. Davant una situació d'emergència excepcional com la viscuda abans-d'ahir, en la qual les mateixes autoritats tenien dificultats per arribar a la ciutadania, la realització radiofònica de l'emissora pública del país va saber crear una eficient xarxa social en la qual alcaldes, afectats i ciutadans en general varen poder compartir informació sovint molt valuosa. Sense generar alarmisme efectista però contraproduent, la conductora va aconseguir fer compatible el rigor informatiu crític amb la funció social d'acompanyament dels afectats.

Envoltat per un paisatge insòlitament emblanquinat i acompanyat per la solitud de centenars d'automobilistes, vaig tenir temps per pensar en el debat sobre l'actualitat i la necessitat dels mitjans de comunicació públics audiovisuals. Ja fa anys que està en discussió la conveniència de mantenir aquest servei públic. Els neoliberals més agosarats proposen sense gaires manies suprimir-lo. D'altres de més prudents es conformen amb un aprimament dràstic d'estil anorèctic. Es pot discutir el model empresarial, però estic radicalment convençut que el reforçament de la qualitat del sistema democràtic i del pluralisme ideològic i polític aconsella el manteniment d'un sistema públic audiovisual de referència. I en el cas d'una nació sense estat com el de Catalunya, els arguments a favor es multipliquen. Ja no es tracta «només» de la qualitat democràtica. També hi ha en joc la diversitat lingüística i cultural o l'articulació d'un sistema industrial cultural autònom i referencial. Gràcies, doncs, a Catalunya Ràdio. Gràcies per haver fet més suportable la dantesca jornada de dilluns, i gràcies per haver tornat a evidenciar i recordar la necessitat de mitjans de comunicació públics i de qualitat.